25AGO: Com cada dissabte, avui ha tocat fer dissabte (la lògica danesa esclafa), i he tingut el matinet ocupat netejant portes i finestres exteriors. La tarda, però, ha estat una mica més entretinugda: en Luiz (un company d'intercanvi, del Brazil) m'ha dit que li havien dit que a l'escola on aprenem danès feien no-sé-què de música. Imagina't que clar que estava el tema. Tot i així, davant l'expectativa de tocar una miqueta, m'hi he deixat caure. Allà m'han presentat un grup que estava intentant tocar la cançó de Pokémon, però els faltava un teclista que els pogués seguir. Vaja, que els he caigut del cel. Hem tocat tota la tarda vespre (hem anat a buscar unes pizzes a 5 minuts de l'escola i hem anat fent mentre s'aguantaven precàriament sobre el teclat). I si no hagués rebut ordres estrictes d'anar a dormir a casona, encara m'hi hagués quedat (music all night long, ha de ser una passada!). Ja m'han fitxat per tocar amb ells demà, avera què passa...
*******
Al contrari del que em pensava, allò no eren grups. Era una trobada musical, una jam session que durava el cap de setmana sencer. Ja portaven les peces mig preparades per fer un concertillo el diumenge, però encara els vaig poder seguir en un parell de cançons (no ens pagaven res, però mira, vam dinar gratis). Gent molt guai i que tocava molt bé. Ens ho vam passar teta.
Què més... fa uns dies vaig rebre un paquet català amb roba d'hivern i alguna altra coseta (merci paputxis, des que va arribar que algun dia ha fet rasqueta, eh? I he descobert que el buff al cabell en plan pirata és una passada!). Ah, i avui hi ha el pregó de la Festa Major, i demà comença!! Aviam si, concentrant-me, puc sentir l'oor de pólvora que farà el carrer (quin morro, crec que a l'hora de la tronada tinc classe de física >:|) Miraré de seguir-la per internet, i el dia 30 crec que aniré a l'institut amb la camisa verda. Que us vagi genial a tots els que la viureu en directe!!
PD1: les cançons que vam fer el diumenge es deien "Play that funky music" de Wild Cherry (http://www.youtube.com/watch?v=fRr2kf84V2M) i "Soul with a capital S" de Tower of Power (http://www.youtube.com/watch?v=1lrpTho-3pU). De fet, les vam ajuntar amb un petit break a la meitat. Altament recomanables!
PD2: quan dic Festa Major i no poso cap nom de poble, em refereixo a la millor del món, o sigui la de Vilafranca. No ens confonguem pas, eh?
dimarts, 28 d’agost del 2012
dijous, 23 d’agost del 2012
Regals de Nadal i animalons
21AGO: quan estàs una temporada en un mateix lloc i segueixes un hàbit mínimament regular poden passar dues coses: o bé avorreixes el dia a dia o bé vas observant com canvia a mesura que passa el temps. Per exemple, ara n'estic fins als pebrots del Leverpostej (és bo, però a còpia de menjar-ne cada dia al final l'avorreixes hahahahahah). D'altra banda, cada dia al dematí surt el gall a fer pipí faig la mateixa ruta en bici cap a l'institut, passant per algun poble i un fotimer de camps. És molt divertit, perquè vas veient com canvia a mesura que avança l'any. Just al sortir del meu poble es veu un camp a l'esquerra que semblava molt deixat i descuidat. Avui me l'he trobat ple de boles de palla, totes recollidetes. Ha passat de ser una sala d'estar desendreçada a una plena de regals de Nadal. Nu sé, m'ha fet gràcia.
*******
He trobat una altra pega a això de seguir un hàbit: cada vegada hi ha menys novetats i m'he d'esforçar més per explicar coses rellevants al blog (podria escriure coses tipus "avui hem fet química i hem estudiat els àtoms", però llavors seria un rotllo com un piano). Malgrat tot, segur que vaig trobant temes, i de tant en tant em guardo alguna cosa per explicar més endavant.
Crec que encara no he parlat dels habitants no-humans de la casa on visc: els animalons! Sí sí, n'hi ha uns quants: els gats (7 gats, concretament) són molt útils perquè els puc parlar en català i m'entenen igual. Ells parlen l'idioma gat, i normalment diuen "Mèu, mèu; mèu!", cosa que jo tradueixo com a "necessito carinyo" i llavors els dóno molt de carinyo, fins que els vénen arcades del fàstic. Nogensmenys, tenen dues pegues: els seus noms són danesos i molt difícils de recordar (jo els hi dic el Simpàtic, la Poruga, etc.) i et deixen els patalons fets una mè de tant d'asseure's a la teva falda. A part d'aquests, hi ha 4 gallines i 1 gallo clàudio (els 5 pollastres) que em cauen molt bé perquè s'espanten molt fàcilment. A ells no els caic tan bé, perquè s'acostumaven a alimentar de les sobres del menjar... i amb mi a la casa, de sobres n'hi ha poques. I també tenim un rusc d'abelles, aviam si en podem treure mel. Com que n'hi ha unes set mil, no les hem anomenat. I crec que ja està.
Ah... i ja he trobat un nom pel tigre de la meva habitació! Es diu Albus Shere Khan (picada d'ullet harrypottera i disneyil a la vegada... a que és xulu?)
*******
He trobat una altra pega a això de seguir un hàbit: cada vegada hi ha menys novetats i m'he d'esforçar més per explicar coses rellevants al blog (podria escriure coses tipus "avui hem fet química i hem estudiat els àtoms", però llavors seria un rotllo com un piano). Malgrat tot, segur que vaig trobant temes, i de tant en tant em guardo alguna cosa per explicar més endavant.
Crec que encara no he parlat dels habitants no-humans de la casa on visc: els animalons! Sí sí, n'hi ha uns quants: els gats (7 gats, concretament) són molt útils perquè els puc parlar en català i m'entenen igual. Ells parlen l'idioma gat, i normalment diuen "Mèu, mèu; mèu!", cosa que jo tradueixo com a "necessito carinyo" i llavors els dóno molt de carinyo, fins que els vénen arcades del fàstic. Nogensmenys, tenen dues pegues: els seus noms són danesos i molt difícils de recordar (jo els hi dic el Simpàtic, la Poruga, etc.) i et deixen els patalons fets una mè de tant d'asseure's a la teva falda. A part d'aquests, hi ha 4 gallines i 1 gallo clàudio (els 5 pollastres) que em cauen molt bé perquè s'espanten molt fàcilment. A ells no els caic tan bé, perquè s'acostumaven a alimentar de les sobres del menjar... i amb mi a la casa, de sobres n'hi ha poques. I també tenim un rusc d'abelles, aviam si en podem treure mel. Com que n'hi ha unes set mil, no les hem anomenat. I crec que ja està.
Ah... i ja he trobat un nom pel tigre de la meva habitació! Es diu Albus Shere Khan (picada d'ullet harrypottera i disneyil a la vegada... a que és xulu?)
diumenge, 19 d’agost del 2012
Silkeborg Gymnasium
14AGO: Fa uns quants dies vaig anar al gymnasium (l'institut) per omplir paperassa, i avui l'hem anat a veure tots els estudiants estrangers. Si llavors ja em va semblar una passada, avui ha estat increïble! Sembla Hogwarts, de debò! Si fins i tot té un bosc al costat... (sense centaures ni aranyes gegants, però algu és algu)
Les classes estan ben equipades, hi ha dos gimnassos immensos, una cantina/menjador al mig del vestíbul i una sala de "relax" per les estones lliures, amb pósters, sofàs, futbolins i música de fons (avui sonava Rammstein o Joe Robinson, per exemple). Ha de ser molt gran, estudiar aquí...
16AGO: Sospites confirmades: aquest lloc és brutal. Gent súper encantadora, ambient acollidor. Vaig a la classe 2d, és la branca musical amb un xic de mates (vull dir, fem física i aquestes coses). Ens anomenem la Kage Klasse (Classe Pastís), perquè a tots es xiflen els pastissos. Lògica aplastant. Avui, a classe de Química i Història no he pillat gaire cosa, però a música feien funcions tonals, i coses que ja he estudiat fa uns anys. A classe de castellà (com a "llengua estrangera") sóc el rei del mambo, i a Física encara me n'he enterat prou.
El millor: la tradició és que la classe 2d, a principi de curs, canti una cançó a la nova fornada de la classe 1d, a tall de benvinguda (o novatada, millor dit). Hem agafat unes partitures, així pim pam, i hem fet Is This Love del Bob Marley a cinc veus. I de puta mare, gallina de piel: aquí la gent sap música, hosti!! I no té por de fer veus o de cantar en general, és el que buscava!
Es presenta un curs ben mogudet >:)
*******
De fet, aquest lloc seria com una universitat. El sistema educatiu mola, és com molt lliure. Per exemple, ningú et dirà res si dines a classe o et prens un cafetó. Si tens gana, quin problema hi ha? Mentre no facis merder i prestis atenció...
No hi ha un horari setmanal: cada matí has de comprovar la Lektio (com un horari on-line) per veure quines assignatures tens, si han canviat la classe o si han cancel·lat alguna lliçó (sí sí, al matí et pots enterar de que avui no hi ha Història, per exemple, iúpi!!!!). I per la resta... les lliçons no són tan difícils com això, la gent és molt més oberta del que ens havien dit i les noies són molt maques :)))
Ti peger på Gryffindor!
Les classes estan ben equipades, hi ha dos gimnassos immensos, una cantina/menjador al mig del vestíbul i una sala de "relax" per les estones lliures, amb pósters, sofàs, futbolins i música de fons (avui sonava Rammstein o Joe Robinson, per exemple). Ha de ser molt gran, estudiar aquí...
16AGO: Sospites confirmades: aquest lloc és brutal. Gent súper encantadora, ambient acollidor. Vaig a la classe 2d, és la branca musical amb un xic de mates (vull dir, fem física i aquestes coses). Ens anomenem la Kage Klasse (Classe Pastís), perquè a tots es xiflen els pastissos. Lògica aplastant. Avui, a classe de Química i Història no he pillat gaire cosa, però a música feien funcions tonals, i coses que ja he estudiat fa uns anys. A classe de castellà (com a "llengua estrangera") sóc el rei del mambo, i a Física encara me n'he enterat prou.
El millor: la tradició és que la classe 2d, a principi de curs, canti una cançó a la nova fornada de la classe 1d, a tall de benvinguda (o novatada, millor dit). Hem agafat unes partitures, així pim pam, i hem fet Is This Love del Bob Marley a cinc veus. I de puta mare, gallina de piel: aquí la gent sap música, hosti!! I no té por de fer veus o de cantar en general, és el que buscava!
Es presenta un curs ben mogudet >:)
*******
De fet, aquest lloc seria com una universitat. El sistema educatiu mola, és com molt lliure. Per exemple, ningú et dirà res si dines a classe o et prens un cafetó. Si tens gana, quin problema hi ha? Mentre no facis merder i prestis atenció...
No hi ha un horari setmanal: cada matí has de comprovar la Lektio (com un horari on-line) per veure quines assignatures tens, si han canviat la classe o si han cancel·lat alguna lliçó (sí sí, al matí et pots enterar de que avui no hi ha Història, per exemple, iúpi!!!!). I per la resta... les lliçons no són tan difícils com això, la gent és molt més oberta del que ens havien dit i les noies són molt maques :)))
Ti peger på Gryffindor!
dilluns, 13 d’agost del 2012
Cultureta (1)
Dinamarca és un país petit, però des d'un campanar no es veu el campanar veí perquè tot està a la quinta punyeta. A aquestes alçades de la pel·lícula, crec que ja va sent hora de parlar sobre els detallets i la cultura d'aquesta terra (això ocuparà uns quants posts, d'aquí a un temps ja escriuré un Cultureta 2, i anar fent)
CLIMA: la temperatura no és gaire inferior a la catalana. Quan fa calma. El problema és el vent, que és glaçat, i té una mania insistent en posar-se't en contra quan vas en bici (l'adjectiu més simpàtic que se m'acudeix per ell és "malparit"). La pluja també és força habitual.
Ara mateix, mai no es fa realment de nit: saps al vespre, quan encara veus llum del sol a l'horitzó? Doncs així fins al matí. A l'hivern serà ben diferent, quan a les sis de la tarda ja sigui negra nit i no vegis ni un pijo...
MENJAR: els danesos esmorzen a l'hora que es llevin, a les 12-1 dinen (el més habitual és una mica de rugbrød, un pa fosc i dens que es cobreix amb mantega i "alguna cosa més". Aquesta cosa acostuma a ser una mena de paté del qual no recordo el nom, però que no sta mal) i a quarts de set sopen (l'àpat important del dia, quan menges plats calents). Normalment, abans d'anar a fer nones es menja alguna cosa dolça, com un pastisset o alguna galeta). No diuen "bon profit" abans de començar a menjar, sinó que diuen "Tak for mad" (gràcies per l'àpat) quan acaben. I, com que el pa és tan dens, mai no suquen el plat. Cosa que enyoro enormement (sobretot quan em queda força salsa davant i me la miro, impotent...)
TRANSPORT: aquí tothom va en bici. De nens a avis, el 99% dels danesos pedalen habitualment. El país hi dóna molt de joc: és molt pla (la muntanya [ehem ehem] més alta fa uns 150 metres) i tenen carrils bici a tot arreu, paralels a la carretera. Crec que la xarxa de transport públic és prou bona, però per la distància que s'ha de recórrer habitualment n'hi ha prou amb la bicicleta.
Collons, com ocupa això!! Només un altre detall gastronòmic: he trobat una salsa que podria competir amb la Barbamai en l'escala de les sales més delicioses que es fan i es desfan (i això és dir molt!). Es diu REMOULADE, i és un nèctar dels déus exclusivament escandinau.
Malgrat la qualitat de la cuina danesa (no sé si és a cals Nickelsen i prou, però és realment molt bona), aquesta setmana vinent els faré un bon sopar a base de pa amb tomàquet, i se van a enterá! Bon profit!!!
CLIMA: la temperatura no és gaire inferior a la catalana. Quan fa calma. El problema és el vent, que és glaçat, i té una mania insistent en posar-se't en contra quan vas en bici (l'adjectiu més simpàtic que se m'acudeix per ell és "malparit"). La pluja també és força habitual.
Ara mateix, mai no es fa realment de nit: saps al vespre, quan encara veus llum del sol a l'horitzó? Doncs així fins al matí. A l'hivern serà ben diferent, quan a les sis de la tarda ja sigui negra nit i no vegis ni un pijo...
MENJAR: els danesos esmorzen a l'hora que es llevin, a les 12-1 dinen (el més habitual és una mica de rugbrød, un pa fosc i dens que es cobreix amb mantega i "alguna cosa més". Aquesta cosa acostuma a ser una mena de paté del qual no recordo el nom, però que no sta mal) i a quarts de set sopen (l'àpat important del dia, quan menges plats calents). Normalment, abans d'anar a fer nones es menja alguna cosa dolça, com un pastisset o alguna galeta). No diuen "bon profit" abans de començar a menjar, sinó que diuen "Tak for mad" (gràcies per l'àpat) quan acaben. I, com que el pa és tan dens, mai no suquen el plat. Cosa que enyoro enormement (sobretot quan em queda força salsa davant i me la miro, impotent...)
TRANSPORT: aquí tothom va en bici. De nens a avis, el 99% dels danesos pedalen habitualment. El país hi dóna molt de joc: és molt pla (la muntanya [ehem ehem] més alta fa uns 150 metres) i tenen carrils bici a tot arreu, paralels a la carretera. Crec que la xarxa de transport públic és prou bona, però per la distància que s'ha de recórrer habitualment n'hi ha prou amb la bicicleta.
Collons, com ocupa això!! Només un altre detall gastronòmic: he trobat una salsa que podria competir amb la Barbamai en l'escala de les sales més delicioses que es fan i es desfan (i això és dir molt!). Es diu REMOULADE, i és un nèctar dels déus exclusivament escandinau.
Malgrat la qualitat de la cuina danesa (no sé si és a cals Nickelsen i prou, però és realment molt bona), aquesta setmana vinent els faré un bon sopar a base de pa amb tomàquet, i se van a enterá! Bon profit!!!
divendres, 10 d’agost del 2012
Sobreviure
7AGO: Crec que ja veig clar el meu objectiu aquests onze mesos: sobreviure. I un dels pilars per fer-ho és aprendre l'idioma.
Justament fa un parell d'horetes he acabat la classe de danès, on tots els estudiants estrangers de la zona estem intentant agafar-ne uns quants coneixements a marxes forçades, abans de que comenci l'institut. L'escola és a Silkeborg, i jo visc a Sinding (seria com Vilafranca-Vilobí però una mica més lluny), i com que em passen a buscar d'aquí a una horeta (tinc la bici a revisió) he decidit explorar la ciutat. Acabo de dinar una mica de rugbrød assegut en una parada de bus. Això és totalment diferent del qu estem acostumats, però realment bonic. Espero que la curiositat em duri una bona temporada
*******
Hòstipa! Ja ha passat una setmana i me n'acabo d'adonar... és molt estrany, ha passat volant i a la vegada veig molt lluny tot el que feia abans (fins i tot em sembla superllunyà el campament d'arribada, i només fa cinc dies!!). Deu ser que m'hi trobo bé, per aquí.
Afortunadament, la família Nickelsen està tan com una cabra com jo. Fa una horeta (quan acabàvem de sopar italianament, unes pizzes) hem creat la nova saga de pel·lícules de terror: el Temible Assassí del Tallador de Pizza, pròximament als millors cinemes en color. O sigui que entre la bici, el danès (que no és un idioma gaire fàcil, la veritat) i les parides habituals no m'avorreixo gaire per aquí. Acabo el dia reventat, però satisfet perquè he après molt. I l'endemà tornem-hi, que no ha estat res...
Justament fa un parell d'horetes he acabat la classe de danès, on tots els estudiants estrangers de la zona estem intentant agafar-ne uns quants coneixements a marxes forçades, abans de que comenci l'institut. L'escola és a Silkeborg, i jo visc a Sinding (seria com Vilafranca-Vilobí però una mica més lluny), i com que em passen a buscar d'aquí a una horeta (tinc la bici a revisió) he decidit explorar la ciutat. Acabo de dinar una mica de rugbrød assegut en una parada de bus. Això és totalment diferent del qu estem acostumats, però realment bonic. Espero que la curiositat em duri una bona temporada
*******
Hòstipa! Ja ha passat una setmana i me n'acabo d'adonar... és molt estrany, ha passat volant i a la vegada veig molt lluny tot el que feia abans (fins i tot em sembla superllunyà el campament d'arribada, i només fa cinc dies!!). Deu ser que m'hi trobo bé, per aquí.
Afortunadament, la família Nickelsen està tan com una cabra com jo. Fa una horeta (quan acabàvem de sopar italianament, unes pizzes) hem creat la nova saga de pel·lícules de terror: el Temible Assassí del Tallador de Pizza, pròximament als millors cinemes en color. O sigui que entre la bici, el danès (que no és un idioma gaire fàcil, la veritat) i les parides habituals no m'avorreixo gaire per aquí. Acabo el dia reventat, però satisfet perquè he après molt. I l'endemà tornem-hi, que no ha estat res...
dilluns, 6 d’agost del 2012
HYGGE
Eiii!! Que no m'he mort, ni res d'això, eh? (volia escriure alguna cosa abans de marxar, però vaig anar de putucul i mira, vès, em va fer mandra. Només he fet una mica de diari un parell de dies, en faig un resumet:)
******
3AGO: Saps què és el millor de viatjar sol com un mussol? Que xerres amb qui trobes, i no amb qui vas. D'aquesta manera coneixes gent com la Belén (ESP) i en Walder (SWI), amb qui vaig seure a l'avió cap a Zürich, o en Lukas, un suís més calladet i lector, que vaig trobar a l'altre avió. Un cop a Copenhagen, anava més perdut que un document important a la meva habitació, però afortunadament em vaig trobar amb 24 estudiants d'AFS Itàlia que tenien el mateix destí que jo, amb qui em vaig fer de seguida.
Ara mateix som en una escola danesa, en unes habitacions improvitzades a base de matalassos inflables. Crec que som uns 150 d'arreu del món, i de moment hem fet un partit de futbol, molt de patxanga (pels Cerveres: com un partit del dilluns de Pasqua, però internacional). De moment anem a clapar, ja que estem reventats. Són les 22:30 i ens llevarem a les 6:50. Bona nit, món!
4AGO: Voldria explicar alguna cosa sobre els danesos, però és amb qui menys estic tractant. De fet, estic parlant una barreja de català, castellà, anglès i italià, miro d'entendre alguna altra llengua i encara no m'hi he posat amb el danès!! És l'hòstia, això (a més, com que tot el castellà que sento és de sudamèrica, ara tinc un accent latinocatalán que tira pel terra).
Aquí el que fem bàsicament són orientacions pels estudiants i xerrar entre nosaltres. Debatem sobre els nostres països i compartim cultures, és realment... HYGGE. Avui ens han ensenyat aquesta paraula, exclusivament danesa, que vol dir una situació, un ambient en el que et sents bé i ets molt feliç. Pot ser hygge una conversa de sobretaula, o una tarda de divendres a la Rambla, o en algun Local. I crec que així és com estem ara, o sigui la mar de bé. Demà anem a trobar-nos amb les famílies d'acollida, avera què tal!
*******
I així estem ara. No fa ni 24 hores que sóc a cals Nickelsen, però m'han acollit de manera genial i superamable. He d'oblidar tot el que he après d'italià i portuguès, i m'he de concentrar en el Dansk (té pinta de ser una feina titànica, però m'han dit que vaig prou ràpid). Ara estic a la meva habitació danesa, on m'acompanyen en Praliné i en Massapà (dues màscares tribals) i un tigre de peluix fora gran que encara no he anomenat. Com heu pogut veure, de moment no sé gaire cosa sobre els danesos (a part de que mengen molta mantega, beuen molt de tè i han confós l'hora de berenar amb la de sopar, i viceversa), però ja us n'explicaré algna cosa més endavant. I penjaré alguna foto de la casa i l'orientació.
Fins llavors, que vagi molt rebéééééé!!! Ah, i ajudeu-me a triar un nom pel tigre, siusplau! Que em protegeix les sabatilles, però no sé com cridar-lo!
******
3AGO: Saps què és el millor de viatjar sol com un mussol? Que xerres amb qui trobes, i no amb qui vas. D'aquesta manera coneixes gent com la Belén (ESP) i en Walder (SWI), amb qui vaig seure a l'avió cap a Zürich, o en Lukas, un suís més calladet i lector, que vaig trobar a l'altre avió. Un cop a Copenhagen, anava més perdut que un document important a la meva habitació, però afortunadament em vaig trobar amb 24 estudiants d'AFS Itàlia que tenien el mateix destí que jo, amb qui em vaig fer de seguida.
Ara mateix som en una escola danesa, en unes habitacions improvitzades a base de matalassos inflables. Crec que som uns 150 d'arreu del món, i de moment hem fet un partit de futbol, molt de patxanga (pels Cerveres: com un partit del dilluns de Pasqua, però internacional). De moment anem a clapar, ja que estem reventats. Són les 22:30 i ens llevarem a les 6:50. Bona nit, món!
4AGO: Voldria explicar alguna cosa sobre els danesos, però és amb qui menys estic tractant. De fet, estic parlant una barreja de català, castellà, anglès i italià, miro d'entendre alguna altra llengua i encara no m'hi he posat amb el danès!! És l'hòstia, això (a més, com que tot el castellà que sento és de sudamèrica, ara tinc un accent latinocatalán que tira pel terra).
Aquí el que fem bàsicament són orientacions pels estudiants i xerrar entre nosaltres. Debatem sobre els nostres països i compartim cultures, és realment... HYGGE. Avui ens han ensenyat aquesta paraula, exclusivament danesa, que vol dir una situació, un ambient en el que et sents bé i ets molt feliç. Pot ser hygge una conversa de sobretaula, o una tarda de divendres a la Rambla, o en algun Local. I crec que així és com estem ara, o sigui la mar de bé. Demà anem a trobar-nos amb les famílies d'acollida, avera què tal!
*******
I així estem ara. No fa ni 24 hores que sóc a cals Nickelsen, però m'han acollit de manera genial i superamable. He d'oblidar tot el que he après d'italià i portuguès, i m'he de concentrar en el Dansk (té pinta de ser una feina titànica, però m'han dit que vaig prou ràpid). Ara estic a la meva habitació danesa, on m'acompanyen en Praliné i en Massapà (dues màscares tribals) i un tigre de peluix fora gran que encara no he anomenat. Com heu pogut veure, de moment no sé gaire cosa sobre els danesos (a part de que mengen molta mantega, beuen molt de tè i han confós l'hora de berenar amb la de sopar, i viceversa), però ja us n'explicaré algna cosa més endavant. I penjaré alguna foto de la casa i l'orientació.
Fins llavors, que vagi molt rebéééééé!!! Ah, i ajudeu-me a triar un nom pel tigre, siusplau! Que em protegeix les sabatilles, però no sé com cridar-lo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)