Bon temps!! (i cervesa)

A causa d'alguns problemes tècnics que he tingut (bàsicament deguts a que el punyetero Windows està en danès i no m'enterava de la majoria de coses tècniques), no he pogut penjar un post en vídeo. Aviam si puc recuperar alguna cosa. Per tant, avui el post és normal i corrent, i aprofito l'hora lliure a l'institut per escriure-ho

Avui, el dia s'ha llevat amb dues excel·lents notícies. Primera: hi haurà molt bon temps. Segona: hi haurà molta cervesa!!

Després d'una setmana amb un clima de gossos (amb perdó pels gossos), avui al matí ens hem llevat amb un bon temps que semblava del sud. Sí sí, allò que et poses al sol, t'hi estàs una estoneta i fa com a caliu. Deliciós. De fet, ara que ho tinc un cop cada deu dies me n'adono que a casa no ho apreciava gens (una de les moltes coses que aprens sent estudiant d'intercanvi). Sembla que algú ho hagi fet expressament, perquè és el bon temps perfecte per la... ØLSTAFET!!

 

I direu "Ei, i l'oltafest aquest què és, com una calçotada?". Doncs no ben bé. És un esdeveniment que succeeix a Silkeborg dos cops a l'any (o sigui, important) i que consisteix en una cursa al voltant del llac, d'una llargada de 4 quilòmetres. Handicap: es fa en equips de 3 i cada equip s'ha de beure 30 cerveses mentre corre. Cosa que converteix una competició atlètica en un "arrossegament" de panxes acervesades. No m'hi he pogut apuntar aquest cop, però tinc força amics que ho fan, i els anirem a donar suport. Pinta molt però que molt divertit!

Després segurament anirem a sopar amb els de la classe a algun racó, i farem una nit d'Amnesia, o alguna cosa per l'estil amb els intercanvistes. I després un cap de setmana no gaire mogut, que ja anirà bé. A vegades, Dinamarca mola. I aquesta és una de tantes.

(encara més) Mal temps

Ahir diumenge tenia pinta de ser un dia calmat. M'equivocava de mig a mig, ja que a casa fan cas del que diuen els Stark i saben que l'hivern s'acosta. Per tant, ens havíem de preparar.

Una de les coses que m'agrada més de la casa on visc és que som força autosuficients. Tota la verdura que consumim (excepte els tomàquets de fer pa amb tomàquet) ens la fem a l'hort. Un amic té quantitats ingents de ruscs d'abelles, i ens porta mel de tant en tant, i n'hem aconseguit un altre per fer-nos-la també nosaltres mateixos. I, per variar, la calefacció també és de casa. La qüestió és que l'aigua l'escalfem amb una caldera que tenim a casa, on hi posem llenya i escalfa l'edifici. D'aquesta manera, ens podem saltar les restriccions per la gent que s'escalfa amb el gas comunitari, i ens podem passar una mica si a l'hivern fa un dia tremendu.

L'única pega d'aqeust sistema és que has de tenir la fusta preparada i ha d'estar seca. Per tant, ahir que encara feia una mica de bo, ens vam estar (si ho compto bé, i fent torns i tot plegat) unes 5 hores tallant fusta i emmagatzemant-la en piles enormes, a cobert perquè s'assequessin.Ara ja estem preparats per a l'hivern, tot i que ahir no li vaig veure gaire sentit perquè feia un dia molt agradable.

Un altre cop m'equivocava. Avui ha estat el dia més fred des de que he arribat. Començant per la boira quan m'he llevat que no et permetia veure a un pam del nas (bueno, tant a prop sí, però tiraves una pedra i no veies on queia), l'herba del jardí estava glaçada. Ens hem llevat amb graus negatius, al setembre. FRED. Al matí per anar a classe m'he fotut les botes i coses a sobre per tapar-me, com si fos una armadura per anar a la batalla per Port Reial (i això és una mena d'espoiler). A la tarda, quan ja no feia tant de fred, s'ha posat a ploure. Welcome to Denmark. Definitivament, l'hivern s'acosta.

Canviant de tema, aquesta última nit he somiat, i he dit TRES PARAULES en danès. "Jeg sagde dig!", que vindria a ser com un "Ja t'ho deia, home!". No tinc ni fava del context (anava d'un mapa, o alguna cosa així) però mira, m'ha fet molta ilu. De fet, estic anant realment ràpid en aprendre la llengua, algun dia en faré un post (que el danès té tela...)

I parlant de posts, el pròxim ja serà en plan videoblog. Que encara estic fent proves i un dia d'aquests tindré el material per parlar. Capítol 1, "La baguette impotent". Això també té força tela...

Mal temps i poemes

Portem una setmana de mal temps en general. Ahir van començar a augurar-se uns quants dies de pluja i avui no s'ha vist el sol de tants núvols que hi ha. Ha plogut MOLT. I que aquí dalt es digui "molt", té tela! Diuen els companys de classe que ha plogut més o menys el mateix que durant un mes sencer normal i corrent. I jo, amb la bici cap a l'institut, mitja horeta tan feliç. Apa!
La veritat és que quan vas a currar en bici i fa malt temps, quan arribes és més agradable. Que dius "hosti, que bé que s'hi està aquí oi?" I les classes són més hyggelig (us en recordeu, de la paraula?). Bé, potser avui ha estat una mica massa exagerat per pensar això, però els altres dies era encantador. Suposo que a base d'anar fent d'aquesta manera, ho aniré aprenent a odiar.
Diu l'Anton que, a partir d'avui, aquest mal temps pot arribar a durar dues setmanes, i que potser veurem el sol durant mig dia. Un ambient misteriós, però espero que no vulgui dir que s'ha acabat la calor. Hem tingut alguna dies deliciosos, però em fa la pinta que no podrem tirar gaire més de veta. Queda demostrat que, com sempre diuen els Stark...  s'acosta l'hivern!!  (calfred)

Canviant de tema, avui la classe ha estat, precisament, molt hyggelig. Ja que, a part de la calma climàtica, ens hem enterat a última hora de que plegàvem a quarts d'una en lloc de quarts de quatre (classes cancel·lades, us estimo!!) i a classe de danès m'ha tocat fer una feineta una mica especial...  un poema!!
Sí sí, un "dikt" en la llengua de l'Andersen. No feia falta que rimés, ni que tingués gaire sentit, senpre que estigués escrit en danès (deia la profe que podia ser de "poesia moderna", d'aquella que no s'entén ni papa, i ja val). Doncs no, tu! Amb dos dicionaris magnífics i l'ajuda dels companys quan no sabia si el que posava tenia sentit, m'hi he posat en sèrio i he escrit un poemet contra les llums llargues dels cotxes, que et ceguen quan vas en bicicleta durant la nit. Hèus-lo ací:

"I aften, jeg har været i byen,
hvor jeg har besøgt en ven.
Men det er klokken sent nu,
og jeg cykler hjem igen.

Men i midten af en stigning
jeg går i en dødelig angst:
jeg kan se og jeg kan høre
en fare der bliver mig bange.

Åbenbarer sig sådan
en stor lys fra en lastbil.
Fandens helvedes indretning,
du har blivet mig så blind!

Lastbilen går deres vej,
men jeg bliver nu at synge:
længe leve alle cyklister
men ikke til lange lyser!"

Evidentment, segur que hi ha uns quants pecats gramaticals, però com a mínim ho han entès i la crítica ha estat bona. Als comentaris hi ha una mica de traducció.
Per acabar, us aviso de que estic fent proves per poder gravar un dels posts, així en plan videoblog, d'aquells que molen tant. Prepararsu!!

...i tiro perquè em toca

8SET:   són les 4:32, acaba de sortir el bus cap a casa l'Ingrid. Com sempre, el transport públic surt amb una puntualitat gairebé insultant. Si l'horari posa les 11:59, a les 12 ja l'has perdut, així de clar. He comprat una mica de dinaret/soparet a l'estació en danès, i he xerrat un rato amb una àvia paisana que esperava els seus néts en el seu primer viatge amb bus. La dependenta no ha notat que era estranger, i l'àvia m'ha dit que el meu danès era més que acceptable. I mira, nu sé, em fa ilu. Quan estàs envoltat 24/7, tampoc no és tan fotut, eh, aprendre un idioma nou?

Aquest bus em porta a ca l'Ingrid (una companya de classe), on soparem un xic i nirem cap a la festa de la Luna (una altra companya de classe), que avui fa els anys. 18 anys, la festa bèstia en la vida d'un danès. Ens va dir que només convidaria els seus "amics més propers", i crec que serem vora 100 persones! Com que viu en una granja, lluny de qualsevol poble, tenim prou espai. Hi haurà una carpa al pati, amb una mena de bar que han llogat i musiqueta. Hi ha gent que dorm a la casa, n'hi ha que dorm a la carpa, i hi ha gent que es porta la tenda i la planta al pati. Ens porten els pares de l'Ingrid, i agafarem una tenda de casa seva, perquè la casa ja està força plena. Té pinta de ser un weekend molt guapo!

*******

De festa en festa, i tiro perquè em toca. Si una cosa fan bé els danesos, és això! I com que s'inclou en l'apartat de cultura, doncs en faig cinc cèntims:
Com que la gent acostuma a viure en cases i a tenir patis enormes, ja que les construccions estan molt escampades, la gent sol fer les festes a casona. Així pots anar un rato al jardinet, un rato a dins...   Un altre element típic: tothom té altaveus i Spotify a l'ordinador, i la música sempre sona d'aquí. Amb la solidaritat que cal, cadascú tria una mica (estar en una festa danesa i veure a tothom intentant cantar "Ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc" no té preu!!!). Ah, i l'últim detall: els danesos tenen el récord mundial com a país on la gent jove beu més. I s'ho han guanyat a pols! És força bèstia...
Aquell va ser un finde molt guai. De debò, quan es tracta de muntar un sidral els danesos ho tenen molt ben parit (i sense cap problema, o com a mínim encara no m'ho han demostrat). A més, quan hi ha un munt de gent que no coneixes ser un estudiant estranger és un factor a favor (si no, no sabria de què coi parlar. Del temps? Però si sempre plou...) i fas nous contactes cada vegada. També noti's que no tenen cap problema en portar gent a dormir a casa, és gairebé el pa de cada cap de setmana. S'ho monten d'una manera molt diferent, però mola igual. Visca el temps lliure en general!

Diada i tal

11SET:   Efectivament, aquí dalt se'n recordaran, de quin dia és la Diada...
D'entrada a la nostra classe (com vaig comentar ara fa un mes) ens encanten els pastissos. Per tant, la tradició és fer-ne un cada vegada que s'ha de celebrar un fet important: si fas anys, o si t'acabes de treure el carnet de conduir, per exemple, la qüestió és menjar i compartir (una tradició ben feliç i gustosa, la veritat). Doncs bé: jo, per celebrar la diada amb la classe, ahir al vespre vaig fer un pastís que a casa meva en diuen "Nothing Special", de xocolata i taronja. I amb un intent de senyera a sobre a base de fløde (una melmelada-nata estranya que s'han inventat per aquí) de llimona i de fruits vermells. Lamentablement, com a bandera ha quedat com el cul, però com a pastís es veu que és la cosa més deliciosa que han provat mai. A part de que fer classe amb l'estelada en plan estovalles també ha estat molt divertit. Crec que he guanyat 23 simpatitzants per a la causa!
I després de l'èxit a la classe i amb els estudiants d'intercanvi (que també han rebut una dosis important), a l'hora de sopar mons pares m'han rebut amb l'Ipad posat al Youtube, amb els Segadors sonant a tota llet...  increïble. Seguint com he pogut la mani de Barcelona, veig que aquí també us heu mogut de valent. Així m'agrada! ||*||

*******

(post més seriós a partir d'ara)
A part de la Diada, són moltes les coses que la gent del voltant meu està aprenent sobre Catalunya. D'entrada, que tenim un idioma i una cultura pròpies, que això ja és força (ara els catalans som coneguts com "aquesta gent que fa castells i que menja cargols"). Però de fet, qui més n'està aprenent sóc jo. Ah collons, diràs. Doncs sí. Crec que l'important quan vas una temporada fora, més que "aprendre" és "compartir". Val, si et fiques dins la cultura del lloc aprens moltíssim i guanyes un nou punt de vista, però si a sobre ensenyes la teva pròpia cultura ets capaç d'analitzar-la. De preguntar-te coses que no t'havies preguntat mai sobre tu mateix, de com fas les coses i vius la vida, perquè simplement era "lo normal". Crec que en aquest sentit he après i crescut moltíssim (i porto gairebé un mes i mig, o sigui que espera't!). També tens alguns moments de "val, i jo què hi estic fotent aquí?". Això és més personal, i hem aribat a la conclusió amb un company d'intercanvi que és la mandra que ens fa de viure una vida fàcil. O l'ànsia de veure tots aquests llocs fantàstics que hi ha pel món, per comprovar després que no hi ha enlloc com a casa.
Missatge pels indecisos: en sèrio, marxeu un temps fora. Veieu món. Compartireu moltes coses, i gràcies a això aprendreu encara més. He dit.

Fotos!!! (1)

Sí, sí, sí! Per fi m'he dignat a penjar les fotos que he anat fent aquests dies per aquí al Nord. N'hi ha del primer campament amb AFS, una mica de casa meva, menjar i una mena de "tour" per la ciutat, amb els llocs més mítics. No en vaig poder fer a Århus amb els castellers, i n'hi ha poquetes perquè no en  (per falta de costum). Demà en faré algunes, perquè la penso liar parda a casa i a l'institut per l'Onze de Setembre...  ja us diré com ha anat, i si a les notícies/diaris danesos diuen res sobre la moguda...   El que és segur és que aquests aprendran de bona mà que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!! Que ja toca, hòstipa!!!

(si cliqueu la foto amb l'estelada veureu l'àlbum sencer...  que tinc més fotos a part d'aquesta, eh?)

Va de castells!!

30AGO:   Avui he tingut una mica de mala pata, ja que he pedalat com un boig cap a casa, aviam si encara podia veure una mica de la jornada castellera en directe, per internet. He arribat que ja s'havia acabat. Malgré tout, per sort a TV3 la repetien després de sopar (de sopar nosaltres, eh? Vull dir, que no era tan tard!). Per tant, m'he posat al 3alacarta, i la Brigitta i l'Asger, que també eren a la casa, s'hi han apuntat.
Les seves cares eren un poema. Un poema titulat "Pasta de Moniato". Només per la cara d'horror de la Brigitta quan un castell ha caigut, o l'expressió de flipe total de l'Asger ja ha valgut la pena. "But how...  the fuck? This is amazing, Miki!!"  Ara tenen unes ganes boges d'anar a veure la Vella a Århus, aquest cap de setmana. La vena catalano-danesa s'està despertant en aquesta casa!!

*******

Efectivament, vam anar a veure la Vella dels Xiquets de Valls, que van tenir l'amabilitat de portar-me cultura gairebé a domicili. Em van rebre amb un "uuuuuuuuhh" força espectacular (ves que no sigui perquè anava amb la camisa Verda), però com que tots som castellers, va ser un gustasso. Sobretot poder parlar en català una estona, que es necessita, eh? (bàsicament "I què hi fots, tu aquí dalt?)
De 2 a 3 van fer un recorregut entre dues places (fent castellets "de processó"), i un cop a puesto ja van fer els grossos (que, amb els 180 que eren, deunidó!). Com no podia ser d'altra manera, a l'Anton i l'Asger els queia la bava per poder-se ficar a la pinya (i a mi també, per què negar-ho), i ens hi van col·locar encantats. Va ser una mica de "casa" fora de casa. Molt maco! Crec que acabaré contagiant una mica de cultura catalana a aquest puesto, que ja toca! (menys això de menjar cargols, que els fa una miquetona de fàstic...)

En resum... (1/11: Agost)

Apa, un mes aquí (casi caaasi). Podé toca un resum mensual, oi? Vull dir, destacar uns quants punts del que es pot veure durant trenta dies.

- Els danesos no són tan freds com la gent es pensa. De fet, trobo que són gent molt oberta. T'hi has d'esforçar, això sí, però un cop t'agafen una mica de confiança són gent maquíssima (i després d'un parell de cerveses encara més).
- La cuina danesa mola (excepte pel Leverpostej dels pebrots, no em cansaré de repetir-ho).
- (aclariment) Aquest menjar infame es pronuncia més o menys com "leveprustài".
- Els danesos han confós l'hora de berenar amb la de sopar.
- Fots cames, eh, amb una hora (mínim) de bici al dia?
- Parlant de bici...  ODIO el vent danès.
- El sistema educatiu danès mola (és com si haguéssin avançat la universitat uns anys).
- El teclat danès no té la ç ni la ela geminada, i he de buscar "ce trencada" al google i fer un copiar pegar cada cop que vull escriure bé. I fa molta mandra  xDDDDD
- Quan dius "la rossa" per referir-te a alguna noia, no val. Perquè ho són el 90%.
- Parlant de noies...  estan força bones, eh?
- El "pa de baguet" danès, per fer pa amb tomàquet, va fatal!! Però a còpia de fer-ne, l'hi estic agafant el trucu (a casa els encanta i sovint em demanen que prepari una plata de "tomatenbrød"! +1 a la cuina catalana).

I alguna cosa em deixo, però ja la posaré al "En Resum 2/11", el proper 1 d'octubre. Bon setembre, gent del món!