No és en plan de sonar èpic, però fa la pinta de que hagi passat una pàgina. Aquesta setmana va ser una mena de descans de l'intercanvi, tres dies fent de turista i tres dies fent de català. Després d'una pausa de la llengua i cultura danesa, tornem-hi que no ha estat res! Però l'entorn havia canviat una mica des del principi de la setmana: la Dinamarca de sempre em va rebre amb el terra ple de fulles, els camps verds pintats de color groc i un sol que no ha acabat de sortir del tot fins avui. El clima havia canviat radicalment en només sis dies, i ahir va ser definitiu: la primera neu de la temporada! No recordo si va ser dimecres o dijous, que vam començar a posar en marxa l'estufa de dins de casa, i portar la llenya que havíem tallat unes setmanes abans (ja us explicaré un altre dia com funsiona l'escalfament d'aquesta casa).
A més, aquesta pausa d'aprendre danès ha fet que torni a posar-me en marxa amb energies renovades, i tinc la sensació de que entenc les coses amb molta més claredat i que puc parlar-lo sense haver de rumiar tant (entenc la majoria de les converses que tenim a la sobretaula, i alguna broma he pogut fer avui, cosa que ha estat ultramegaxupi). Per tant, degut a la motivació que em provoca aquest fet, m'he concentrat a seguir la classe al 100% aquesta setmana. Una de les raons per la que no he posat res al blog, per cert: he dedicat força temps aquests dies a fer els treballs per entregar totalment en danès (especialment un d'història, que m'ha tocat bastant els cataplins però que per sort ja tinc gairebé acabat), i després d'escriure una parrafada consultant 7652987 vegades el diccionari no estava gaire per blogs i coses.
La relació amb els companys també ha canviat. Els estudiants d'intercanvi ja no som la "raresa", els nous que se'ls ha d'ajudar: ja som, en molts aspectes, un més del grup. Això té molts avantatges, en plan integració i tot plegat, però també un inconvenient clau: com que ja has d'anar-te espavilant, demana un esforç molt més gran que al principi, on tot se't donava mastegat. És per això que ens hem de tornar a posar les piles a l'hora de prendre la iniciativa davant de la gent. I és bastant cansat, la veritat sigui dita.
Total: ha estat un temps de canvis, i de recarregament de bateries. Sembla que tot el que queda abans de les vacances sigui molt llunyà: els dies que no coneixia el lloc, ni la gent, que no sabia parlar la seva llengua... comparat amb ara, la visió que tenia de les coses que m'envoltaven era extremadament diferent. Definitivament, el fet de tornar a la vida normal, de tornar a sentir l'olor de cals Nickelsen com una olor nova, com el primer dia la vaig sentir, és el principi del segon capítol d'aquest viatge.
Últim apunt: molt de temps dient que s'acosta l'hivern, però aquesta setmana per primer cop ens ha trepitjat la cua. Saps quan entres a la piscina o al mar a poc a poc, que dius "ai que em mullo ai que em mullo" però fins que l'aigua no et frega els pebrotets no fas un "hòsstiaaa!!"? Doncs en això és més o menys el mateix.
Espero tenir més pausetes per poder escriure al blog, i tal, que no el vull deixar tirat per res del món. Llegeixo els escrits antics i és molt bonic.
A més, aquesta pausa d'aprendre danès ha fet que torni a posar-me en marxa amb energies renovades, i tinc la sensació de que entenc les coses amb molta més claredat i que puc parlar-lo sense haver de rumiar tant (entenc la majoria de les converses que tenim a la sobretaula, i alguna broma he pogut fer avui, cosa que ha estat ultramegaxupi). Per tant, degut a la motivació que em provoca aquest fet, m'he concentrat a seguir la classe al 100% aquesta setmana. Una de les raons per la que no he posat res al blog, per cert: he dedicat força temps aquests dies a fer els treballs per entregar totalment en danès (especialment un d'història, que m'ha tocat bastant els cataplins però que per sort ja tinc gairebé acabat), i després d'escriure una parrafada consultant 7652987 vegades el diccionari no estava gaire per blogs i coses.
La relació amb els companys també ha canviat. Els estudiants d'intercanvi ja no som la "raresa", els nous que se'ls ha d'ajudar: ja som, en molts aspectes, un més del grup. Això té molts avantatges, en plan integració i tot plegat, però també un inconvenient clau: com que ja has d'anar-te espavilant, demana un esforç molt més gran que al principi, on tot se't donava mastegat. És per això que ens hem de tornar a posar les piles a l'hora de prendre la iniciativa davant de la gent. I és bastant cansat, la veritat sigui dita.
Total: ha estat un temps de canvis, i de recarregament de bateries. Sembla que tot el que queda abans de les vacances sigui molt llunyà: els dies que no coneixia el lloc, ni la gent, que no sabia parlar la seva llengua... comparat amb ara, la visió que tenia de les coses que m'envoltaven era extremadament diferent. Definitivament, el fet de tornar a la vida normal, de tornar a sentir l'olor de cals Nickelsen com una olor nova, com el primer dia la vaig sentir, és el principi del segon capítol d'aquest viatge.
Últim apunt: molt de temps dient que s'acosta l'hivern, però aquesta setmana per primer cop ens ha trepitjat la cua. Saps quan entres a la piscina o al mar a poc a poc, que dius "ai que em mullo ai que em mullo" però fins que l'aigua no et frega els pebrotets no fas un "hòsstiaaa!!"? Doncs en això és més o menys el mateix.
Espero tenir més pausetes per poder escriure al blog, i tal, que no el vull deixar tirat per res del món. Llegeixo els escrits antics i és molt bonic.
