dimarts, 27 de novembre del 2012

Fer que la gent s'ho passi bé

Avui ha estat dia de xerrades. No de sentir-les, de donar-les.

Primer, hem fet una (diria "conferència", però em sona molt solemne) d'AFS  a l'escola de Kjellerup, a uns 20 quilòmetres de Silkeborg. Es tractava d'explicar què és estar d'intercanvi i tal als alumnes de 8tè grau, com 1r/2n d'ESO, i la meva família de contacte em va demanar si també podia venir, ja que treballa allà. Jo encantat, preparant-me alguna cosa per dir i creuant els dits per poder-ho fer en danès, que ja toca. Total, que aquest matí ens han portat en cotxe al Mark (danès que va anar a Argentina), l'Andreas (danès que va anar a Suïssa) i el menda. Ha sortit molt rebé, als alumnes els ha agradat i he pogut aguantar l'explicació i preguntes i tota la pesca en danès gairebé ben parlat i comprensible per a un nadiu. No els deu haver entusiasmat gaire la idea, perquè en total han agafat 1 papereta de l'organització, però bé...   a mi tampoc em va dir res (de bo) al principi, i aquí estic, oi?

Al tornar a l'institut per fer la resta de classes (amb el discurset m'he saltat química i una altra cosa, iupi) tocava anglès. En aquesta assignatura hem començat un "Two Minutes Talk" a cada classe, que consisteix en algú que explica algun tema interessant i més o menys personal a la classe. Two Minutes acostuma a ser 10 minuts més preguntes, ja que a la profe li agrada que ens esplaiem i ficar-hi cullerada. Resulta doncs, que avui li tocava a la Ingrid (companya de classe), però no ha vingut pas. I per solucionar-ho, la profe m'ha comentat aviam si podia parlar de les eleccions catalanes. Perquè tant ella com molts altres companys de classe ho havien vist per les notícies però no en sabien gaire cosa. Per tant, he improvitzat un anàlisis perquè algú que no en té ni papa entengui què es cou aquí baix i per què se'n fa ressò fins i tot aquí dalt. Primer provant de ser neutral, però aviat se m'ha vist el llautó. La gent interessada de debò. No som tan petits, gent!

Ara mateix estic supermotivat. Normalment ja m'agrada posar-me davant de gent, a poder ser molta, i fer alguna cosa simplement per fer que aquesta mateixa gent que t'escolta, et mira o et presta atenció aprengui alguna cosa o s'ho passi bé. Suposo que molts anys de músic i energia positiva han acabat portant aquí. Però feia molt de temps que no sentia aquesta sensació de saber que hi ha hagut un públic que t'ha volgut escoltar, que ha sacrificat una mica del seu temps per estar tu i que n'ha obtingut alguna recompensa. A Dinamarca no he tingut gaires ocasions de fer això, per barreres d'idioma bàsicament. I ho trobo molt màgic. Dir "va, home, nem a fer que aquests tinguin un bon rato"...  i després veure que ho has fet bé, collons. No té preu.

Apa, dosis d'optimisme diària coberta. Bona nit, cuquis!

diumenge, 25 de novembre del 2012

Bany d'hivern

He de replantejar-me la definició d'aigua freda. Ahir vam anar amb tota la classe a passar un dia a la costa oest danesa. Té un paisatge molt característic, amb un mar extremadament salvatge i amb una costa plena de dunes sorrenques que li dónen un aire apocalíptic i solitari (encara no estan penjades les fotos de grup que vam fer, però n'he trobat una al Google que ho il·lustra molt bé). Una mica més endinsat a terra ferma hi ha el poble de Hvide Sande (Sorres Blanques), que ocupa tota la zona que separa el Mar del Nord del Ringkøbing Fjord. El poble està ple de cases d'estiueig (sommerhus) que li treuen bona part d'aquesta solitud. I com que una imatge val més que mil paraules, us deixo un enllaç al Google Maps.

Un cop a puestu, doncs, vam explorar una mica la zona i vam arribar-nos al que seria la platja. Però just abans de sortir de la "sommerhus" on ens allotjàvem (propietat d'una companya, tampoc anem tant de luxe) un company va proposar que hi féssim una banyadeta, un "txapussón". I naturalment, juntament amb 3 persones més, jo m'hi vaig apuntar, malgrat les cares dels altres que ens miraven en plan "Ei, ja sabeu que estarà molt fred, oi?". Total, que arribem a la costa, i allà vaig rebre l'últim advertiment de que allò era una prova de viking pura sang. Jo ja feia una mica la pinta, però havia de validar el títol. Per tant, cap a dins vam anar.

Cap dels 5 sonats que ens vam banyar vam aguantar més de 5 minuts. Tinc dubtes seriosos de si la temperatura ambient es donava en graus positius o negatius, i podria dir el mateix de la temperatura de l'aigua. Vam acabar amb els peus mig liles a causa de la congelació, però va valdre molt la pena i vaig acabar considerat com mig viking. Mig almogàver mig viking, apa!

Avui, per cert, hi ha eleccions al Parlament. Fins a les notícies daneses se n'ha sentit parlar. De moment no està escrutat ni un 40%, però espero que el resultat no sigui una galleda d'aigua freda com el bany d'ahir!


dijous, 22 de novembre del 2012

Detallets 2: els "lindo gatitos"

Crec que després de tant de temps us ho he de comunicar: tinc dues amants. Una es diu Findus i l'altra no me'n recordo, i són dues gates de la casa que es barallen molt per la meva falda. No us he parlat gaire de la comunitat felina de la casa, que de fet és una parida però dóna força per explicar.

Quan vaig arribar eren 4 gates i 3 gats. Tots amb noms danesos estranys, cosa que em va portar a batejar-los amb noms normals i fàcils, com per exemple Poruga, Lleó o Punyeteru segons el seu caràcter. De zero a set, vinga! De cop i volta, era normal estar per casa, llegint un bon totxo, i que et saltés un animalot a sobre i t'arrugués les pàgines. Aviat els meus texans estaven microperforats per ungles gatunes, i va començar un seguit de relacions i interaccions amb cadascun d'ells. Com el Cor de la Ciutat, però més nòrdic i sense tanta gent que la palma.

Entre les històries personals que s'han succeït amb aquestes bèsties, podríem destacar el carinyu que m'ha agafat la Findus, la gata negra, el procés d'adaptació amb la Poruga i el dia que el Xaval em va llevar a les 5 del matí perquè li obrís la porta i pogués sortir a fora.

Sumat a això, fa gairebé un mes que una gata de la casa va tenir tres cadellets. I són la coseta més mona de les cosetes mones que es fan i es desfan. Tenen un afany una mica rarot per menjar-se'm els dits, i els dos matxus es barallen entre sí quan em pugen a la falda. El primer que puja fa la vida impossible a l'altre no deixant-lo escalar. En plan "muere, Mufasa" en miniatura. Amb això la població augmentava a 10 (o sigui, més o menys com la comunitat gatuna de la Girada, LOL).

En fi, que aquests males peces constitueixen bona part de l'acció de la casa. Un últim detall: òju quan busqueu coses al Google Imatges, us podeu trobar amb sorpreses sorprenents. Valgui la imatge de la dreta per donar-ne fe. Me pareció ver un lindo gatito!

dilluns, 19 de novembre del 2012

Contrast

13NOV:  Feia més o menys uns quants segles que no escrivia al diari físic. M'ha fet gràcia, perqué sempre que escric estic content, i tal, bàsicament perquè els dies que no ho estic no em ve de gust escriure res. Lògica aplastant, oi? No és que tot siguin flors i violes, encara que sigui el més habitual (abans que res, el que sí que sóc és un paio força alegre). I m'ha agradat fer aquesta mena de contrast amb el bon humor habitual.

La nova setmana ens ha donat una mica de bonança amb el clima, no ha fet un fred tan bèstia com les anteriors. 'Malgré tout', les fulles cada dia volen més i els camps es tenyeixen d'hivern. El sol es pon a les 4, i a les 5 ja és ben fosc. L'ambient aquest, en plan nostàlgic i fosc. A vegades és molt guai i misteriós, i a vegades no mola tant. Pren-t'ho cada dia com vulguis.

Ja sé perquè no escric quan no estic de tan bon humor, no trobo gaire tema de xerrameca. O åptser sí que en trobo, però no em fa la sensació que valgui la pena explicar res. I a part d'això, em fa un pal increïble. O sigui que demà estaré més content i ja escriuré alguna coseta més alegre. Bon Nadal a tothom.

*******

Al blog també feia uns quants eons que no hi escrivia. Ep: no és que aquesta setmana hagi estat moix tota l'estona. Al contrari, no he parat! Hem tingut una "setmana de treballs" al gymnasium (aka l'institut), que és l'equivalent a la setmana d'examens habitual. Però com que aquí no fem examens, es tradueix en treballs molt grans (com els crèdits de síntesi de l'isntitut, per exemple, però molt més xungos i a estones avorrits). Això m'ha alegrat força la setmana. No no, no m'he tornat masoca, només és que per primer cop sé prou danès com per ajudar la classe en alguna cosa realment gran. I creieu-me: quan hi ha molts moments en què no rasques bola, sentir-te útil és de les coses més increïbles que et poden passar. però clar, estàs ocupat i no escrius al blog. És lu que hi ha.

A part d'això, el cap de setmana he començat a tocar en una mena de grup funky. L'altre dia em va trucar el meu profe de jazz perquè necessitava un teclista per una altra cosa que estava muntant. I jo, evidentment, encantat. Vaig tocar amb ells ahir a veure si rutllava la cosa, i sona de putíssima (a més, alguns dels música d'allà ja els coneixia d'aquest post). Total, fitxat. Toquem un parell de cops a Silkeborg en concerts així com de Nadal, i al gener toquem a Aalborg! (per fer-vos-en una idea, és un ciutat que està lluny i al nord, però no tant com la Vall d'Aran)

Collons, quanta teca que he escrit! Entre el tros vell i el d'avui, espero tenir la setmana inactiva perdonada. La veritat és que avui i demà tenim dies de "treballar a casa", i com que a Sinding no passa res estava un xic avorrit. Però ja va bé això de fer el gos una mica de tant en tant.

Acabo, que són quarts de 6 i hem de fer el sopar. Bona nit, cuquis!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Mortens Aften

Aquest article s'anava a escriure ahir, després de sopar, però no vaig preveure que no estaria en condicions. Saps aquells dinars de Nadal que s'acaben tard, t'embafen molt i que requereixen una bona migdiada després? Doncs clar, la migdiada va ser anar-se'n a dormir fins l'endemà. És la pega de que el sopar sigui l'àpat important del país.

I què celebràvem? Doncs el Mortens Aften (una conversa posterior ha revelat que és el "Sant Martí" danès), i té una història bastant curiosilla. Resulta que un bon dia hi havia un bon home anomenat Morten, que el perseguien (alguna trapelleria devia fer). El pobre home es va amagar en una granja, o algun lloc per l'estil, amb tan mala pata que va molestar unes oques. Aquestes es van posar a cridar, delatant-lo i provocant així la conseqüent pillada. Malasuerrrrte, Sant Martí...

Arran d'això, per venjar el sant de pega, els danesos (i de fet, uns quants més països del nord) aquest dia fan un sopar ben gros amb un ànec o una oca. El primer, suposo, d'una ronda de celebracions al voltant de Nadal, a base de sopars de postín i tal. Ja us deia que s'hi posaven d'hora!

A part d'aquesta "ànec-dota" (perdó), ara al novembre se'ns han presentat un parell de treballs a l'institut que pinten molt interessants. En lloc d'examens, fem uns quants treballs heavys que duren algunes setmanes. Ara mateix en tenim un de física/mates, que va de les forces i vectors aplicats a l'esport (quan corres, vas en bici o esquies, per exemple), que ha de durar tot el mes. L'altre és d'anglès/història i va de la Gran Bretanya a l'època de les colònies, de com es desenvolupava i especialment el cas d'Índia com a colònia britànica. Aquest dura un parell de setmanes, però és molt més intens, i per tant compta molt més a la valoració del curs.

Crec que això és tot, doncs. Ja aniré postejant la manera de celebrar el Nadal d'aquests nortenyus. Fins llavors!

dimarts, 6 de novembre del 2012

Detallets 1: el telèfon

Comencem la col·lecció de "detallets". Avui explico una de les coses que m'han passat a l'institut que m'han fet més gràcia.

Resulta que (això és una altra teoria de les meves) abans, als instituts danesos, quan es volia cridar algú que estava a classe feien com als catalans: li deien al conserge i el pobre hi anava.

El pobre conserge va acabar molt cansadot d'anar fent tombs per les classes (a més, amb 1300 alumnes que té el meu institut devia anar de cul), i va dir "Cony, doncs posem telèfons a les classes, com als hotels!" I dit i fet; van instal·lar un telèfon en plan habitació d'hotel i llestos.

La cosa és que l'aparatu es fa servir. I de tant en tant, quan fem classe sona, i algú l'ha de respondre, clar. Aquest algú acostuma a ser l'afortunat que seu més a prop de l'artefacte. Doncs l'altre dia em va tocar a mi.

Jo, com en una prova de foc, vaig destapar una veu varonil "Hallo hallo? Her, Miki!", i en una converseta en un danès prou entenedor, suposo, vaig arribar a la conclusió que preguntaven per l'Emilie, una companya de classe. Li passo la trucada, i ja està.

És no-res, però mira, em va fer molta ilu. Mai no havia respost cap "telèfon de classe", perquè a casa no se'n gasten. Espero poder mostrar les meves dots de responedor de trucades importantíssimes un altre cop.

diumenge, 4 de novembre del 2012

Cervesa de Nadal

Tinc una teoria molt interessant (comencem bé!). Resulta que aquí al Nord se celebra el Halloween, però abans hi havia una tradició més típica. No sé de què tracta, perquè ningú en parla, ni es veu res pel carrer. És com la Castanyada, però amb molta menys participació (t'imagines!?). Doncs bé; la meva teoria és que als danesos això els fa una mica de ràbia, i un cop ha passat el dia es concentren en una altra festa. Que diuen "vale vale, ja hem fet la comèdia aquesta del jalougüin, cap a una altra cosa." I degut a això celebren el Nadal abans d'hora.

I diràs, "però com es celebra el Nadal a principis de novembre?". Per favó, som a Dinamarca: amb Cervesa de Nadal!!

Julebryg pels amics i coneguts, la Cervesa de Nadal és una cervesa especial (res extraordinari, però és una mica més forteta que la normal, crec que porta una mica de regalèssia i va en una ampolleta tota nadalenca la mar de cuca, o sigui que mola) que només es troba a les botigues i bars des del 2 de novembre fins a cap d'any. Llavors, per celebrar que el Halloween s'ha acabat i que ve una altra cosa (això ve de la teoria, eh?) els bars fan una festeta el dia 2 de novembre, i de les 21:00 fins a les 22:00, serveixen aquesta cervesa (òju a lo que ve ara, que és un detall important) GRATIS.

Això dóna pas a situacions molt curioses, com per exemple la d'ahir. Estàvem per la ciutat amb uns quants intercanvistes de la zona, dient adéu a una companya que s'ha de mudar i canviar d'institut per temes de la seva organització (una finlandesa que està d'intercanvi amb YFU, però que malgrat això és una gran persona). Total, que ens trobem tots els bars amb cartells de birra a preu de xist en una hora determinada. "Doncs va, anem-hi!"

El problema és que, evidentment, comproven que tothom sigui major d'edat abans de regalar aquest néctar hivernal. Per tant, del nostre grup, després del xequeig van quedar dins del bar: els que realment tenien 18 anys (lògicament), els que podien fer algun "trapitxeo" (a Hongria, per exemple, pots tenir carnet de conduir des dels 17, i un company el va fer servir d'as a la màniga) i jo, que vaig ser l'únic al que van sudar de preguntar perquè amb una alçada, uns cabells i una barba més grans que el 90% dels joves aquí dalt els va fer una mica de cosa. Per sort, com que quan els dius "vinga va, quatre ampolles si-us-plau!" te les donen així tal qual, vam poder recollir beguda pels altres com a bons amics. I van ser feliços i van menjar anissos i beure julebryg. Bon Nadal a tothom!

dijous, 1 de novembre del 2012

En resum... (3/11: Octubre)

Després d'arreglar l'últim "En Resum" on posava 12 mesos en lloc d'11, toca fer el resumet del tercer mes. Que ha passat de pressa, eh? Vull dir, més que l'anterior (que ja és dir!). Dec haver fet coses més variades. Værsgo:

-Com s'agraeixen unes vacances al mig del no-res, per la cara. Fantàstiques Efterårsfeire.
-No hi ha res com els embotits de casons. Merci paputxis per un brutal enviament de xarcuteria pel meu sant. Alguna coseta tenen al Føtex (com un Esclat) de la ciutat, però no té res a veure.
-Aquí ja se't glacen els pebrotets, eh? Ja hem tingut la primera neu (un tastet de no-res, però ja és algu) i les primeres temperatures sota zero, durant la nit i no tan de nit...
-Per sort, com que ja tenim engegada l'estufeta de dins de casa fa una oloreta de comfortable i un caliu realment hyggelig.
-Això de canviar l'hora (que a la família ens en vam enterar una mica tard) ha estat molt curiós: ara quan surto de casa per pedalar cap a l'institut ja no és negra nit, cosa que va molt bé per no fotre-me-la (que algun cop vaig estar a punt, una setmana abans). Però tranquil Jordi tranquil, que ja tornarà la foscor matinera.
-A part, ara a quarts de sis ja és del tot del tot fosc. Temps de sortir de l'institut i fer un cafetó que ja corres el risc d'arribar a casa que ja s'ha post. Quin yuyu de cara als mesos que vénen!
-Ara els intercanvistes ja no som els reis del mambo per ser nous, eh? Ja requereix una mica més d'esforç, en plan socialitzar i tal. Que és més difícil, però que ja tocava.
-A partir d'ara, que ja estem tots més instal·lats i "a puestu", ja toca explorar una mica més enllà i trobar més coses per fer que anar a l'institut i aprendre danès, i aquestes coses. Involucrar-se en alguna cosa. Ja aniré postejant!

Ah, by the way (és que aquesta expressió m'encanta): aniré penjant posts molt curtets que seran "detallets" més que explicacions llargues. Anècdotes de cada dia, que normalment em fa mandra explicar perquè no ocupen un post sencer. Ja en tinc alguna de pensada i fa pinta de fresc i maco. Que si no el blog i tot plegat es veu molt buit, home!

Ja veurem, doncs, com es desenvolupa el novembre, el quart mes (que està aviat dit, eh? Collins). Com sempre, alguna cosa m'hauré deixat. Ja ho repararé, si de cas, a l'"En Resum...  (4/11): Novembre". Que no falta tant com això.