Special Thanks To

"Un blog? Però això no caducava?"

Després d'aquesta cita tan penosa, demano disculpes per no escriure en més d'un mes. Segurament un dels mesos en què podria haver explicat més coses, i en el que el temps i les ganes no m'han acompanyat gaire. M'ha agradat molt fer el Viatger, i al principi d'aquesta aventura va ser una eina clau en el dia a dia, però va arribar un punt on vaig voler dedicar tot el temps possible amb la gent autòctona (sobretot quan ja feia una miiiica més de bon temps) i ja no pensava gaire en els lectors. Em sap greu :(.

Jo torno en quatre dies, literalment. M'he deixat d'explicar, per tant, moltíssimes coses. Això inclou examens, concerts amb els Funktion, viatgets, partides de rol amb tanta improvisació com en un concert de jazz, segrests i algun altre detall. Ara ho enyoro una mica, la veritat, això d'anar explicant la meva vida, però no sé si continuaré el blog amb les "escenes no escrites". Quedaria una mica pòstum i no ho veig clar.

Per tant, vull que aquesta última entrada provisional sigui la canya, i de fet la porto preparant durant tot aquest any. Sí sí, des del primer dia. És com els crèdits de les pel·lícules: una llista de la gent que ha fet possible tot això, i on he posat especial atenció a la gent que no conec de res, als anònims que d'una manera o altra m'han ajudat o han compartit amb mi un trosset d'aquest viatge. Però d'entrada, moltíssimes gràcies a:

LA MEVA FAMÍLIA, la de debò, per no mirar-me com si estigués boig al comunicar-los les meves intencions.

LA FAMÍLIA DANESA, que ha tingut la bondat d'acollir-me i donar-me suport i carinyu durant aquest any,

A LA CLASSE 2.D DEL GYMNASIUM, per ser uns cracks i una de les principals raons per les què el meu any ha estat immensament bo.

ALS FUNKTION, per ser uns companys de grup amb un bon karma espectacular i ensenyar-nos mútuament a tenir el funk a les venes.

A LA RESTA DE GENT DEL GYMNASIUM, ALS INTERCANVISTES, I LA RESTA DE GENT AMB QUI M'HE ANAT VEIENT HABITUALMENT DURANT AQUEST ANY.

I ara, els "anònims". Prepareu-vos perquè la llista és llarga. Moltíssimes gràcies a:

-A la Berta i la Lídia, pels consells de "pre-danès"

-La Belén i el Walder (Espanya/Suïssa), la parella de l'avió Barcelona-Zurich que anaven de creuer, amb qui vaig seure i xerrar durant tot el vol.

-Al Lukas (suís) de l'avió Zurich-Copenhagen, més calladet i lector.

-Al becari de Zurich que ens va informar de que érem a Moscow (cosa que va fer que el Lukas i jo ens partíssim la caixa).

-A l'àvia del tren fins a Skanderborg que ens va ajudar amb les maletes d'AFS.

-A l'Ole, el veí, que em va visitar el primer dia i em va deixar la bici.

-A la noia que va baixar del cotxe per donar-me un cop de mà en el meu primer (i per sort últim) accident de bici.

-Al Torben, reparador de bicis, que de tant portar-la a arreglar ens vam fer amics (i que després em va
donar feina per fer pràctiques [no pagades])

-A la Mariette, la profe de danès més requeteguai de Silkeborg.

-Als músics de la jam session a la Ungdomsskole, per un cap de setmana de puta mare (i amb alguns dels quals formaria després el grup Funktion!)

-A la Vella dels Xiquets de alls, que em van portar la cultura gairebé a domicili i que no em van pegar al veure'm amb la camisa verda.

-A l'àvia de l'estació que esperava els seus néts en el seu primer viatge en bus i que em va explicar com anaven els bitllets.

-A tots els dependents de botigues que a partir de llavors em tractaven de danès.

-Al cambrer del bar musical Walthers, que és un simpaticot.

-Als treballadors de l'Spar que s'aguantaven el riure al veure'm comprant amb les orelles d'elf posades.

-Al Dromedari Diabòlic de la biblioteca, que per sort no em va incloure en els seus plans malèvols.

-A la gent que munta l'ølstafet, un dels esdeveniments més danesos del món cada mig any.

-Al predicador sonat d'Oslo, que em va regalar un pamfleto de l'apocalipsi perquè li vaig caure bé perquè m'assemblava a Jesús.

-Al conductor/moni del viatge a Oslo, que ens va fer una "sorpresa en gallumbus" a l'habitació del ferri, i que ens va proporcionar un moment de tensió en dubtar si les cerveses estaven ben amagades o no.

-A la mexicana que va fer servir la Mafalda (Portugal) de "model" perquè no volia emprovar-se res.

-Al Silvio i família, per oferir-me vàries vegades una casa per poder visitar Odense i una gran dosi de bona fe!

-Al pobre home d'Odense que es pensava que jo venia droga i me'n volia comprar.

-Al capullo del conductor que gairebé m'atropella a mi i a 2 cotxes més en menys de 50 metres.

-A la Núria, per fer-me sentir com a casa després de tres mesos de no sentir parlar el meu idioma cara a cara.

-A la gent que va portar camells a århus el dia que hi vam anar.

-A la família que em va acollir una setmana a Holbæk, una mica peculiars però molt acollidors - i uns cracks de jugar a la podrida!!

-Al profe de Holbæk que després de tenir-me 20 minuts a la classe em va dirigir un "hosti, què hi fots tu aquí?"

-Als catalans que estaven una setmana a Holbæk i que em van demanar ajuda per llegir la carta del bar on ens vam trobar (de tot això que posa aquí, què és el que més s'assembla a un colacao?)

-Al flipat que feia música experimental en els tallers musicals de l'institut.

-A l'astròloga que estava de pràctiques de profe i ens va fer una visita a la universitat d'århus

-A tothom que va formar part de Hair, segurament la cosa més brutal en la que mai m'he vist involucrat.

-A l'amic de Flamingo Pizza, per fer els segons kebabs més increïblement espectaculars del món (només superats per "Kebab Catalunya" del Carrer de les Mosques, que espero amb tota la meva ànima que no hagi tancat).

-A l'il·lusionista que va hipnotitzar deu persones de l'institut durant el seu espectacle.

-A la gent del curtmetratge "Jung", el meu primer salt a la gran pantalla (després de l'espectacular èxit de Altòvia!)

-A tothom que després de fer la flashmob Disney amb la classe em va reconèixer perquè "jo era el Tarzan".

-Als grangers simpàtics que em vaig trobar en la meva cursa contra-rellotge de 6 km per poder pillar un tren.

-A la treballadora tia-buena de Legoland que es va enamorar del meu cabell  <3

-A la parella de catalans que vivien al pis de la Sara, la cantant del grup, i que ens van venir a escoltar en el nostre primer concert (vam descobrir la nostra identitat dient "molt bé, tio")

-Al Thorbjørn, pianista brutal, que m'ha fet un entrenament del Déu Kaito.

-A qui sigui que es va inventar el joc øl-bowling.

-Als 5 grups de noruecs que es van interessar per si ja havia trobat a Jesús o encara no.

-Al Torben i l'Anders de Fri Bike Shop, on vaig fer pràctiques.

-A tota la gent encantadora i plena de punyetes que ens va venir a visitar a la botiga de bicis, especialment a l'home que em va ensenyar a tocar l'acordió i a l'altre que em va donar snus com a mètode per treballar millor.

-A la classe 2.D, un cop més, que em va "segrestar" per fer el millor comiat de danès del món.

-Al redactor de The Freak Times i de El Sistema D13, blogs excel·lents, actius i superfrikis!

-Al meu dau D20, per otorgar-me uns quants crítics en la lluita definitiva contra el mag usurpador.

-A l'Anna Sofie i la Livija, per segrestar-me (again) i portar-me per sospresa a Legoland :D

-Al GPS de l'Anna Sofie, que ens va fer caminar durant més d'una hora fent la volta a l'aeroport de Billund.

-Al Casper, que ens va venir a buscar en un moment de desesperació màxima (i de pasta freda amb pesto)

-Al borratxo de l'estació de tren, que em va explicar com dir-li guapa a una noia mentre jo m'anava llegint V de Vendetta.

-A tu, que has llegit aquesta entrada i probablement moltes altres entrades del blog.

-A tothom que m'he deixat i que per desgràcia no recordo.



-A ningú més. Apa. Aquí s'acaba (de moment) el relat d'aventures del Viatger de Silkeborg, declarat oficialment amb els títols Danès de Pura Ceba i Aquell Paio Guai que Ve de Catalunya. Ens veiem d'aquí a una setmaneta, gent, i gràcies per llegir-me i arribar al final d'aquesta entrada, que m'ha sortit una llista tremendament llarga. Moltes gràcies, perquè aquest ha estat el millor any de la meva vida fins ara, i perquè he crescut moltíssim i après moltes coses, i perquè...  hosti, perquè m'ho he passat de puta mare, siguem sincers. I ara toca anar a fondu amb la tornada. Espero estar al nivell!

Bona nit, cuquis.

L'últim de cada cosa

Apa, vinga. El curs ja gairebé està acabat. Demà passat tenim un examen bèstia d'anglès que dura tot el dia, i després vacances d'estiu. Iubi iubi, oi? De fet, ara que ja torna a fer caloreta d'una punyetera vegada tots estem més animadets! És que també, que sigui abril i estigui nevant desmotiva una mica...   però ara fa poquet va ploure uns quants dies seguits i de cop tot ha brotat de nou, que sorties a fora i deies, uala!! Que verd que està tot això!

Però avui hem començat a tenir allò tan especial i estranyot: l'"últim de cada cosa". L'última classe de música, l'última classe de física, i de danès, i tal, i amb els professors estàvem en plan "uenu, doncs ja no ens veiem més, oi?". Clar, els profes d'aquí sí que ho tinc una mica difícil per trobar-me'ls algun dia pel carrer. A més, hi tinc una relació un xic especial, ja que aquests m'han vist passar de ser un tontet que no entenia re fins al gran danès que sóc ara. Allò tan maco de dir adéu a algú i de no saber si no el tornaràs a veure, i dir "va, fem l'última encaixada, per si de cas". Fa yuyu, la cosa.

En fi. El cas és que tot plegat ja s'està acabant. A més, ahir vaig rebre l'última carta d'AFS Danmark, que a part de la xerrameca habitual (de debò, aquí dalt són molt molt pesats!!) venia amb alguna cosa interessant sobre vols amb avió, equipatge i aquestes coses. Perquè me'n vagi fent una mica la idea.

Ja us diré com va, això d'anar empaquetant-ho tot!

Examens i ølstafet

Comencen els examens. "Però no vas dir que no en teníeu, allà dalt?" No, FINS ARA. I ara vénen els xungos.

Va començar el dilluns, amb un examen de danès d'unes 4 hores. I després, una avaluació oral d'un treball de danès/música que havia presentat la setmana anterior. Toca't els webs. Per sort, el dimarts la cosa va ser més guai: vam anar de viatge, i entre moltes altres coses i meravelles del poble danès vam visitar Legoland (un lloc que mereix un post per si mateix). I la resta de la setmana, vès: força light.

Ens espera un cap de setmana llarg, ja que el dilluns és festa, i comença fort avui amb la ølstafet. Els lectors veterans sabreu què és, venint d'aquest post de fa mig any. Per sort fa bon dia, després d'una setmana de dia sí/dia no, i com hi ha un ventet que fa venir un xic de rasca, porto una barretina molt mona per tenir escalfor a la closca (és la bomba, això). Encara no sé què faré durant el cap de setmana, però serà més aviat tranquil. O com a mínim més que el passat, que vaig anar a Noruega!! [post-nota: ara m'adono que no he escrit res sobre el viatge. Veus? Ja tinc alguna cosa per fer el cap de setmana). Possiblement també faci una mica de rol, que tenim pendent un Cthulhu abans de que s'acabin les classes. Que, per cert, s'acaben a finals de maig!! Només em queden un parell de setmanes de classe, olé olé i olé, i després vindran els examens de tot l'any: cágate lorito.

En fi, la vida a Dinamarca segueix el seu ritme. L'estiu s'acosta, i en un mes i mig me'n vaig (buaaah). I mentrestant, arofito per passar-m'ho de conya. Bon cap de setmana, cuquis!

En resum... (9/11: abril)

Eh, que he escrit aquests dies, eh? Passa que com que sóc un megacrack es va guardar a esborranys en lloc de penjar-se.

Us deixo amb un text del 2 de maig. Ara me'n vaig a Noruega, que faig tard. Deu siau!

______________________________________________________________

Ahir tocava un ou En Resum, però què us pensàveu? Que era el dia del Treballador, eh! I encara que a Dinamarca la gent vagi a l'institut , el bloggaire també té un dret per prendre's una pauseta. (sí, el mes passat també se'm va passar, però això ja és una altra història).

El resum general, doncs, d'aquest mes d'abril i de març per rebot, és que no vull tornar. Així de cru i sense anestèsia, ha arribat un punt en què tinc una vida aquí dalt. I m'agrada, oi tant si m'agrada! L'abril, crec, ha estat com una mena de clímax del meu temps aquí, quan m'he dit (i m'han dit, sobretot) que ja era un danès de pura ceba. Sobretot per això de tocar a Hair, que ha estat el projecte més gran en el que m'he involucrat mentre he estat aquí, i probablement en tota la vida. La qüestió és que el fet de tornar em representa truncar en sec una vida collonuda que estic vivint aquí, i intentar recuperar l'antiga vida que tenia a casona, aquella per la que tots em coneixeu (perquè també he canviat un xic, jo, eh?). És veritat que a vegades m'obre algú per facebook, o algun puesto, i em diu "eh, miki, xaval, com va tot? quan tornes?" i llavors me'n recordo de la vida a casa i tinc una micona més de ganes de tornar. Això em causa un cacau mental del que no em recupero fins al cap d'unes hores, però ho aprecio molt igualment :) .

Però igualment és una putada haver de tornar amb el que tinc aquí. Avui al matí, de fet, a l'arribar a l'institut m'he trobat a la porta un company amb qui ens vam fer molt amics durant Hair, que m'ha proposat d'entrar en una mena de projecte teatral-musical que està intentant muntar. I no puc perquè sóc fora. Però mira, malassssuerte. També sus enyora, eh? (una mica i prou, no us penseu)

El Rei dels Punyeterus

Bé, ara ja estic millor. I per millor vull dir "no malalt". Després d'un cap de setmana bastant-molt calmat, arranquem demà un altre cop.

Un cap de setmana, per cert, una mica llarg. No només per mi, sinó per tothom: el divendres va ser festa! Una festa que es diu Skt. Bededag! (Dia de Sant Bede, o alguna cosa per l'estil). És una festa inventada per un rei danès, que potser es diu Bede però que jo he batejat personalment com el Rei dels Punyeterus. Per què? Doncs perquè va proposar aquest dia de festa a causa de que (atenció) hi havia massa festes. Pam, així de clar. Va decidir que per aquestes dates hi havia massa festes al calendari, i per tant va suprimir totes les altres i va proclamar la seva pròpia. Molt bé molt bé, estupendu.

Com a curiositat més enllà del "fet històric", aquest divendres és l'únic dia de festa pels forners danesos. I per compensar el dia de no currar, el dijous feien una quantitat immensa d'una mena de panets rodons típics d'aquest dia que la gent comprava per l'endemà (no em feu dir quin nom tenen, perquè no me'n recordo i segurament us quedaríeu igual). Són uns panets que aguanten bé fins el dia després de fer-los, que és quan la gent se'ls menjava. Maco, eh? Que molt de jiji jaja però de tant en tant una dada interessant també la trec, eh!

Bona arrencada de setmana a tothom!

Futbol, tites i cervesa

Avui estic malaltó, mira tu. Molt millor ara que al matí, però igualment no estic en ple rendiment. Per sort, estic prou bé com per aprofitar i escriure una entradeta.

Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.

I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).

El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.

La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.

Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!

Cabell i tal

Aquest és el cartell, toma ja!

Acabem de fer l'últim assaig de Hair. Aquest cop, amb uns 400 alumnes de 1r curs que feien d'espectadors. Durant la setmana passada i el que portem d'aquesta hem fet més que uns quants repassos de l'obra de cap a peus (amb un director una mica toca-pebrots), i com que sencera dura un parell d'horetea i mitja, ja n'estàvem una mica cansadets. És bo finalment tenir algú que escolta, carai!

Estrenem oficialment avui a la tarda, a dos quarts de 8. I demà, i demà passat. I per "colmu", el dissabte a les 3. Apa aquí!!

No escric més perquè en una estoneta ben curta torno a tenir classe. Que aquests dies sóc un home ocupat, com el Benvolgut dels Manel. (per cert, nou disc? jo des de que sóc al país dels vikings, que no m'entero de res...)

Patapum

Aaaaaaaaaaææææææææææææææææææeeehh!!

El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:

A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.

O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.

Detallets

A Dinamarca podrien substituir els homes del temps pel Sandro Rey (aquell endeví de pega que fa el paperina a la tele) i no passaria res. Ahir, per exemple: al matí hi ha boira a tot arreu, al migdia un sol que enamora, a la tarda comença a nevar i al vespre hi ha tempesta de neu. Avui, per sort, al matí feia solet i el xaval del camionet que dispersa la neu del camí s'havia llevat d'hora, per tant no me l'he fotut de camí cap a l'institut. Això sí, em sembla que encara falta una mica per poder dir primavera, ens ha deixat un paisatge nadalenc que fa enveja.

Però això m'ha recordat un dels momentets de plaer més grans dels últims mesos. Aquest post pretén ser una lliçó de vida, ja ho veureu. En el teu camí de la vida et trobaràs episodis de joia i plaer com per exemple la jam session a la que vaig anar el cap de setmana passat (molt guai, per cert, com en la que vaig participar en aquest post. Aquest cop, quedant-me a dormir al puestu i coneixent més la gent). Però aquests passatges són previstos; jo ja sabia un parell de setmanes abans, per exemple, que aquells dies m'ho passaria bomba.

Del que jo parlo són detallets petitons, però deliciosos. Espontanis, inesperats. Com un dia que vaig haver d'arribar uns 30 minutets abans a assaig amb el grup, perquè així em podien portar i m'estalviava el viatge en bici. Com que m'havia d'esperar, vaig anar a fer un volt al bosc del costat, ple de neu i ben bonic. Llavors, em va venir un impuls, un instint pur i humà, sortit de la meva essència: vaig dedicar-me aquest temps que em sobrava per buscar, dins del bosc, el millor raconet que mai hagués pogut imaginar...   i pixar a la neu. No només fer un riuet, sinó també seleccionar el racó adequat, prou amagat però prou obert, i va ser com un oooohh!! De debò, proveu-ho. Aneu un dia al bosc, passegeu un bon tros i busqueu el Racó (amb nom propi). I un cop allà pixeu una mica, i això és una delícia dels déus (si ets noia podé no tant, però els xicots ho gaudireu molt). I, com això, moltes altres coses que dius "quina parida, nano, no malgastaré temps en aquesta bestiesa", però que en realitat són una gran satisfacció sense ser realment gaire cosa. Prou lliçó de vida.

Mitges tintes

Estem a mitges tintes. La primavera ha vingut, però avui per exemple ha fet un vent brutal al matí i podé ve glaç al cap de setmana.Però per tota la resta, els camps van verdejant i el sol ja no ens fa un lleig. Avui no tenia la primera classe, i m'he llevat una miqueta més tard...  i ja havia sortit! Ueeeeeeeeno, ja és algu això.

Ja vaig entregar, a principis de setmana, el "ditxós" SRO. Que vindria a ser com un TREC, però més curt i en danès. Tries una de les dues assignatures de la teva línia d'estudis i et dónen un tema amb el que has de treballar, en què et concentres ja ho tries tu. Tens com a un mes per preparar-te, i en el següent et vas documentant i començant la feina (hehe he he). Fins i tot et dónen un parell de dies de festa a l'institut perquè puguis currar de valent, que és el període dijous-diumenge en el què tothom fot brot.

A banda del tema treball d'institut, aquest mes se'm gira feina. A primers d'abril toquem amb els Funkers (estem fent un debat intern per triar un nom millor) al Rampelys, una sala de concerts força guapa de Silkeborg. Però abans, a les vacances de Pasqua, gravarem un curt amb uns amics d'aquí que són directors amateurs de cine (però en sèrio, no com els vídeos frikis que jo acostumava a fer). Una tragèdia amorosa de la qual no puc revelar gaires detalls, perquè tampoc no en sé gaire. De fet, em van donar el paper de co-prota per les xolles, perquè després em diguin que tenir el cabell llarg no serveix per re.

I un cop acabat tot això, a mitjans d'abril, farem Hair a un teatre que està molt pepino. Estic com a teclat a la "Small Band", que vindria a ser la divisió musical a part de la Big Band. Ja veieu quin sentit de l'humor gasten els organitzadors, oi? O sigui que amb tot plegat ja tinc prou curro aquests dies. Que passaran volant, per cert, però això ja no em ve gaire de nou...

En resum... (7/11: Febrer)

1 de març. Avui és el primer dia del 2013 que a Dinamarca hem dit "collons, ja és primavera!". Però en lloc de poder gaudir del solano que feia a fora, he estat currant a dins amb un treball que m'ha ocupat tot ahir i tot avui (i probablement part de demà/demà passat també). Si ens han donat fins i tot dos dies de festa a l'institut per poder-lo acabar, casum dena! És una mena de TREC, però et dónen un tema de referència (en el meu cas, Pink Floyd - The Wall, que ha resultat ser una passada). A partir d'aquí, cadascú de la classe es concentra en la part que vulgui. M'ho estic passant molt molt bé fent aquest treball, però ha fet que m'hagués de quedar currant a casa en lloc d'anar fora a disfrutar del sol amb uns quants amics i unes quantes birres, to ca't els ous.

Per sort, de dies així ja en vindran. I abans de tornar-me a posar amb l'obra mestra del Roger Waters, escriuré el petit resumet del mes passat. Værsgo:

-Estic espantat. Em fa la pinta de que no parlo de res més, però és així, ras i curt: el temps em passa massa de pressa. Dels set mesos que porto aquí, la segona meitat m'ha durat tremendament poc en comparació amb la primera. Tinc massa coses per fer en aquests quatre mesos que em queden (que demà seran 3, ja vureu). Espero poder-les fer totes!

-Costa lo seu, eh, currar-s'ho del tot al gymnasium danès? Ara que fa força setmanes que vaig a totes a l'insti, deunidó! I encara sort que estic fent el treball gros ara, que si no hagués perdut un xic la pràctica de fotre brot a classe.

-Aviat tornarà a fer bo de debò un altre cop! Avui hem tingut el tast de primavera i hem dit "va, ja està!". Però encara queda camí per córrer per tornar al bon temps de quan vaig venir.

-Sé obrir cerveses amb el mòbil!!! Això em dóna el carnet virtual de "danès en tota regla, per la glòria de Thor". És la fita que m'enorgulleix més d'aquest últim mes.

-Paro, que si no no em concentraré mai en el TREC danès (o SRO, per anomenar-lo pel seu nom). Bona nit, cuquis!

On ets, hivern?

Ja t'has acabat, estació hivernal? De cop, quan torno de l'institut veig des de la bici que els camps ja no són blancs, i que en canvi són de color groc un altre cop, amb una punteta de verd que diu: ei que vinc!

A part de que ja no és habitual trobar-se el camí nevat, ara quan surto de casa ja és gairebé de dia! Quan em llevo encara fot molt pal no veure el sol ni de casualitat, però a la que passa una estoneta ja et diu hola, i com a mínim puc veure el camí! Això és molt útil per a la seguretat vial dels ciclistes, per cert. Com que el paisatge ara està a mitges tintes, no és gaire maco, però com a mínim no tinc el típic dia de "em cago en tots i cada un dels putus flocs de neu que hi ha al camí, que faig tard a classe casumdena!!", que n'he passat algun i no és una experiència agradable.

Però en sèrio, això de que comenci a fer solano (o com a mínim a insinuar-se) ja es trobava a faltar. Aquesta setmana, per cert, tenim dijous i divendres lliures, yayy!!!  Però no ens alegrem abans del compte, que durant aquests dies m'he de currar el SRO, que seria una mena de TREC però es fa en poc temps. El tema és Pink Floyd: The Wall, i suposo que el faré en danès (però si vaig molt de cul, ja m'han dit que anglès i tira milles, la qüestió és fer-lo).

Ja susplicaré com va, no?

Recuperant

 Ressucito aquest erm de posts. Que si faig un blog durant sis mesos, no fotem que el deixo estar a mitges tintes, home! (ho reconec, he tingut moltíssima mandra). Faig un escrit més aviat grosset per compensar.

Cabell

Doncs he passat les proves per fer Hair, el musical, amb l'institut!! S'ha muntat un tinglado de cal déu, i entre actors, gent que canta i toca instruments, decorat, disfresses i alguna cosa més que em deixo som unes 150 persones. Que no està malament, trobo jo. 150 alumnes ganàpies muntarem el pollastre de l'any als teatres durant una setmana sencera a mitjans d'abril. Per sort toco el teclat, i no hauré de cantar en danès. De moment assagem els dimecres, però algun cap de setmana intensiu també farem: són unes 24 cançons, podé que les tinguem sabudes totes, oi?

Temps

Fot cosa posar-se a pensar que ràpid que va el temps. O sigui, al principi ja corria, però ara és més aviat exagerat. Si ahir estàvem traient la decoració de Nadal i no havíem arribat ni a la meitat de l'intercanvi...   ara ja falta l'esgarrifosa xifra de quatre mesets i mig. Què ha passat? Tampoc no he fet tantes coses des de llavors, carai! Ara que ja estic en la salsa, vull que tot plegat em duri, hòstipa! ("en la salsa" em refereixo a fer deures, parlar danès 100% i no fer pena, i aquestes coses). En fi, m'han passat com a dos mesos de cop i espero que els quatre i escaig que queden no em passin amb la mateixa rapidesa.

I tal

Doncs creia que en trauria molt de suc, de tant de temps sense posar res, com per explicar coses durant unes quantes parrafades. Però com deia abans, ara que estic "en la salsa" ja és com si no passéssin tantes coses dignes d'explicar. Vull dir, dubto que a la meva vida normal i corrent de català de soca-rel escrivís gaire sovint de les tonteries que em passen, perquè seria una vida (gairebé) normal, i no em diu res això d'escriure per escriure. I així és com em sento ara, ja molt poques coses són noves i ser creatiu al blog es torna força difícil. Suposo que és per això que la última temporada m'ha fet més aviat mandra. En fi, miraré de ser creatiu i posar alguna cosa interessant. Bona nit, cuquis!

En resum... (6/11: Gener)

Una mica endarrerit (últimament el blog el porto una xic de baixa), però aquí està el perspicaç resumet mensual del que ha passat i deixat de passar a Silkeborg l'últim mes:

- La conclusió general és que l'hivern aquí és com un refredat de Nadal: el tens uns dies, després creus que se n'ha anat però et torna igualment. Aquí, tens una setmana de gel a la carretera, el dissabte et plou tot el dia i la neu es desglaça, però el diumenge torna a nevar fins al dilluns al migdia, i llavors fa calor i plou una mica i la neu està desfeta un altre cop a la tarda. Així anem fent.
-Per tant, al principi és maco i meravellós, però ara ja comença a cansar. Com diria cert monologuista argentí, "e'toy un poco cansado de apalear nieve".
-Això de posar-se les piles a l'institut danès és una mica cansat. Ara sí que he dit "va, a partir d'ara a totes!!". Que, de fet, és el que em deia cada cop que acabava unes vacances, per exemple, però aquest cop va més en sèrio, en plan d'entregar tots els exercicis i presentar-se a algun examen en danès a final de curs.
-Per cert, un altre punt genial del sistema educatiu danès: tot és molt a base de responsabilitat pròpia. Els deures i treballs estan penjats a internet, i tu ja saps què has d'entregar i quan. Si no ho fas, allà tu. Ningú no t'anirà el darrera i no et faràs pregar, però la nota depèn de tu.
-I ja de pas, faré una mena de TREC per l'institut, que dura uns 3-4 mesos i es diu SRO (d'aquest ja en faré un altre post)

-Aquest mes és el primer cop que he pogut dir:  "Collons!! Ara ja em falta menys temps del que porto aquí", i t'agafa com un tremolor i acabes una mica escagallonat de com de ràpid passa el temps. Mare meva, de debò! Aviam com es desenvolupa els propers cinc mesos.

O de fet, menys de cinc mesos...  la mare que em va parir!!

Gener poc productiu

Doncs això. Amb aquest, arribo els 7 posts del mes, que comparat amb els anteriors doncs diguem que és poca cosa.

Suposo que el fet d'haver-se de posar les piles en serio a l'institut (ens vénen uns quants treballs que són una galleda d'aigua freda) i la mandra que et porta no haver-ne de fer un cada dia m'estan podent.

Bé, el cas és que avui me'n vaig d'aquí a no-res a un seminari amb l'institut, a Århus, una excursioneta de música / física, i després vaig directe al campament d'AFS (sí, un altre), que dura fins al diumenge.

El post de "En Resum", doncs, tocarà fer-lo quan torni en lloc de demà, però crec que serà extens i tal.

Ara poso velocitat mode on, que no vull fer tard enlloc! Bon dia, cuquis!!

"A Sjælland parlen raro"

Apa, quants dies sense escriure! Aquests dies que he estat a Sjælland no m'hi he posat gaire, per no dir gens, i des del dimecres que vaig tornar que tots plegats ens hem hagut de posar al dia de les classes perdudes. De fet, vaig escriure un post el dia que vaig marxar, però amb les presses d'haver d'agafar el tren se'm va guardar com a esborrany sense voler. Em toca fer uns quants dies de posts intensos, dedueixo.

Però aviam, la primera pregunta imposada...   què és Sjælland i què se m'hi havia perdut allà??

Sjælland és l'illa danesa on està situada la capital, København, a l'est del territori danès. A l'esquerra l'acompanyen l'illa de Fyn i la península de Jutlàndia (ande vivo yó)!. Té una curiosa similaritat amb la Vall d'Aran: saps que existeix, però és molt lluny.

El cas és que AFS, l'organització de programes d'intercanvi, ens va enviar allà durant una setmana perquè tinguéssim una experiència diferent, veiéssim una altra zona del país i visquéssim amb una altra família voluntària. A banda d'això, moltes d'aquestes famílies tenen pensat acollir un estudiant l'any que ve, però no n'estan segures, i ho proven una setmana per decidir-se. Així matem dos ocells d'un tret.

I la veritat és que ha estat una setmana ben aprofitada. Com un intercanvi dins de l'intercanvi (yo dawg). La resumiré amb quatre paraules:  "A Sjælland parlen raro". La família que m'acollia eren força macos (a més, el fill de la casa havia estat a Argentina l'any passat), però hi havia tres coses que els agradaven una mica massa: discutir, fumar dins de casa a tothora i parlar tan ràpid que no els entenia. Però a part d'aquests detalls, eren molt acollidors i em van ensenyar la ciutat i rodalies, que per cert són molt molt diferents dels que tinc a prop de casa. El paisatge és molt més metropolità, tot i estar nevat i no poder-ho comprovar del tot. Vaig viure a Holbæk, per cert, que una situat situada a mitja horeta-tres quarts de la capital.

I en els pròxims posts hauré d'anar explicant coses i esdeveniments que necessiten una atenció especials. Entre ells, la visita a København (amb la botiga de Lego més brutal que he vist mai), el festival de Roskilde i qualsevol altra cosa que es mereixi un post per si sola.

Hola de nou, doncs!

Paraules que molen: nå

Pròleg - Saps aquells dies que per casualitat aprens una paraula nova? Aquelles ocasions en què els dies després sents la paraula, o l'expresió en qüestió a tot arreu, i et sents super culte i interessant.

Plantejament - Això ara em passa de tant en tant, amb el danès. Només de tant en tant. Quan vaig arribar, això em passava vàries vegades cada dia, i acabava amb un cacau mental de sentir tantes paraules noves. "Val, ja sóc prou culte trobo jo, hòstipa! Prou paraules noves!", pensava.

Nus - Amb tot això, que una de les expresions més importants que vaig aprendre al principi és: NÅ. Vindria a ser com el "well" en anglès, de quan comences una frase en plan interessant. Té realment molts usos, el més familiar per comparar-ho és el típic "bueno". I, com totes les paraules daneses guais, la diuen realment molt. Quan dius alguna cosa, per exemple, et contesten "nå, nå" en plan "ah mira, ta bé això".

Desenllaç: el més fotut és que la å aquesta tan estranya es pronuncia com una o molt oberta: la o que es diu en 'porta', 'pebrot' o 'superestrambòtic'. Ò. Å. Total, que quan deia alguna cosa i em contestaven "nå nå" jo entenia que em deien que no. I clar, jo pensava "què no ni què carai, que t'ho estic dient!".

Epíleg - En fi, que quan un danès us digui que nò, és que 'bueno vale pomalegro'.


El post l'anava a escriure ahir, però havia tingut un dia mogudet. Havíem quedat uns quants la nit anterior per veure Django Unchained, l'última del Tarantino (que recomano moltíssim bàsicament a tothom qui no l'hagi vista) i havíem anat a dormir cap a quarts de sis. Jo m'havia de llevar relativament aviadet perquè havíem de tocar amb els del grup funk, i vaig aguantar el dia a base d'un redbull que quedava (crec que és el primer cop que prenc una beguda energètica pel que serveix realment, o sigui per tenir energia) i cafè carregadet. I quan em vaig posar a escriure al blog vaig deixar-ho estar molt de pressa.

Bona nit cuquis, i tapeu-vos si esteu a Dinamarca, que aquí el fred ha tornat i per quedar-se!

Fred again

Eeeeeeh, que torna el fred!! Tothom sap que quan plou i fa sol, les bruixes es pentinen, però què passa quan neva i fa sol? Entre d'altres, els Mikis van en bici, però això és un altre tema.

Doncs bàsicament això, que avui hem tornat a estar sota zero, amb un xicarró de neu de regalet. Vam tenir un parell de setmanes de realment força fred: amb un pam de neu, gel a la carretera i aquestes coses. Després d'un llarg període de caloreta relativa, la rasca ha tornat. I sembla que ve per quedar-se!! (ja us informaré de si se'n torna a anar o finalment ha arribat l'hivern).

Canviant de tema, la setmana que ve comencem el mini-intercanvi! De dimecres a dimecres els estudiants d'intercanvi de la zona serem a Holbæk, un lloc que està ben a prop de la capital. O sigui, lluny. Viurem a casa d'una altra família voluntària durant una setmana, i estarà molt rebé i interessant i xupiguai.

Ah, by the way...    avui hem fet finalment la performance en la que hem estat treballant tant, i podríem dir que hem fet història. Els que feu anar el féisbuc el podeu trobar a la meva pàgina, però com que l'ha penjat una altra persona no me'l puc descarregar. Ja miraré d'aconseguir-lo per poder-lo penjar aquí, per tots vostès!

Da performance

Em pensava que tornar a l'institut seria bastant pal. Però a part de tornar-se a llevar a les 6 després de tots aquests dies de no fer-ho, la resta està molt be (com a mínim a la primera setmana gaudeixo de bastantes hores sense classe). Avui, by the way, ha estat un dia bastant brutal a l'institut. Ha vingut un paio bastant guai a fer una xerrada de tèncica vocal per cor i improvisació amb la veu. Totes les classes de línia musical hem estat de quarts de 10 a quarts de 3 fent aquest curset. I com que el paio en sabia molt, ha estat tirant a molt brutal. Hem acabat amb la veu molt cansada, però contentíssims d'haver après realment molt i de comprovar lo bé que sonem quan ens hi posem (nye nye nye).

I com que no teníem prou música encara, hem aprofitat per assajar "da performance"!! La flashmob que fem AQUEST DIVENDRES per entretenir el personal, cridant a capella cançons de Disney! Hem decidit que re de micros, ens posarem a cridar perquè ens senti tothom, i ja de pas fa més gràcia. Confirmo la meva actuació, doncs, com a Tarzan cantant "You'll be in my heart", convidant a ballar en plan goril·la a vàries noies a l'atzar. Per sort, la peli no ha estat traduïda al danès i cantaré en anglès, que em serà bastant més fàcil. Ja he trobat un 'taparrabus' ideal, i diuen que molt probablement podrem prendre un vídeo del paripé que muntarem. El penjaré tan bon punt m'arribi!

El plan general és: sortiran unes deu actuacions individuals o en plan duo/trio, apareixent en plan random per tota la cantina, i cadascú amb la disfressa corresponent. Després, totes les noies cantaran "The Gospel Truth", d'Hèrcules (la que canten al principi), tots els nois les interrompran amb "Vær en mand" de Mulan (que no he mirat encara quina cançó és, podé que m'hi posi). I en acabar, ens posarem tots a fer el ball de High School Musical (amb la música de fons i tal) a la cantina.

Amb el ball final ens hi hem posat avui, ja que tres quartes parts de la classe no hem vist la peli i havíem d'aprendre a ballar-ho de la manera més ridícula possible. Amb tot això, que ens hem hagut de posar aquest vídeo que teniu aquí sota. Clar, imagina't una colla de ganàpies en una classe de música, amb el projector engegat per poder seguir els passos de ball, i a més a més pixant-se de riure. Reitero que això d'aquest divendres serà molt èpic.

"Atrapa les gallines"

A casa tenim un joc. El millor joc d'estratègia que s'ha inventat en segles. Original d'una granja de l'Empordà, té tots els components que ha de tenir un bon joc: és difícil, però divertit de jugar i permet varis participants. Deixa les botigues de rol i les rebaixes de l'Steam a un nivell inferior. I es diu "Atrapa les punyeteres gallines".

Aquests dies que el sol es pon més tard, però continua fent-ho a les 4 quarts de 5, és interessant que les gallines estiguin un ratet fora. Com que sempre hi ha gent a casa, les podem vigilar, i és més interessant que no pas que estiguin tancades. El problema és que, per bé que surten encantades quan obres la porta del corral, no tornen a entrar sense una mica d'ajuda. I aquí és on comença la diversió.

Com que tenen camp per córrer, les punyeteres acostumen a anar una mica lluny. No res exagerat, però solen acabar en algun punt del camp de darrera la casa. I clar, algú s'ha d'encarregar de dur-les pel bon camí (si anessin a Roma rai, que tots els camins hi van, però no! Van al corral). El joc consisteix en trobar la manera de convèncer cinc gallines perquè vagin juntes cap al corralet i que no s'escapin pel viatge. Pots anar incrementant la dificultat: sent una sola persona o amb els braços lligats a l'esquena, per exemple. L'objectiu, simplíssim, és tornar-les totes al corral.

Val, no és una novetat i pot fer pal...  però millor prendre's-ho com un joc, oi? Al capdavall, t'hi pots divertir una estoneta si fas això de les mans.

Avui toca Cavalcada de Reis, oi? Doncs que vagi molt bé, canalla! I valtrus els estudiants rai, que comenceu el dimarts! Jo el dilluns ja torno, buà!!

En resum... (5/11: Desembre)

Bé, no tinc gaire a cosa a dir en aquest "en resum" perquè ja ho he explicat gairebé tot durant els posts d'advent. El que vull dir és que moltes gràcies a tothom per llegir-los, perquè he vist que els seguia molta gent i això m'ha donat ànims a anar-los fent, que també fa el seu pal quan no estàs fi (no sé com s'ho fa el Loulogio, que penjarà un vídeo per dia durant un any, i ja en porta més de cent!)

Avui faig el post tard, perquè hem estat tocant amb el grup durant la tarda. El procediment habitual és anar a l'Aladdin, una kebaberia/pizzeria que està molt a prop d'on assagem, i agafar una pizza enorme, regatejant amb els propietaris sobre el preu que ens mereixem pels ingredients extra que posem. I assajar molt hyggeligament mentre n'anem agafant trossos, amb la caixa a sobre d'uns bongos que estan allà al local.

I a part d'això, tot està dit, dat i beneït. Bon any nou a tothom! I ja vurem el gener com va, que ja són cinc mesos aquí, casum dena...