Ja t'has acabat, estació hivernal? De cop, quan torno de l'institut veig des de la bici que els camps ja no són blancs, i que en canvi són de color groc un altre cop, amb una punteta de verd que diu: ei que vinc!
A part de que ja no és habitual trobar-se el camí nevat, ara quan surto de casa ja és gairebé de dia! Quan em llevo encara fot molt pal no veure el sol ni de casualitat, però a la que passa una estoneta ja et diu hola, i com a mínim puc veure el camí! Això és molt útil per a la seguretat vial dels ciclistes, per cert. Com que el paisatge ara està a mitges tintes, no és gaire maco, però com a mínim no tinc el típic dia de "em cago en tots i cada un dels putus flocs de neu que hi ha al camí, que faig tard a classe casumdena!!", que n'he passat algun i no és una experiència agradable.
Però en sèrio, això de que comenci a fer solano (o com a mínim a insinuar-se) ja es trobava a faltar. Aquesta setmana, per cert, tenim dijous i divendres lliures, yayy!!! Però no ens alegrem abans del compte, que durant aquests dies m'he de currar el SRO, que seria una mena de TREC però es fa en poc temps. El tema és Pink Floyd: The Wall, i suposo que el faré en danès (però si vaig molt de cul, ja m'han dit que anglès i tira milles, la qüestió és fer-lo).
Ja susplicaré com va, no?
dilluns, 25 de febrer del 2013
dimarts, 19 de febrer del 2013
Recuperant
Ressucito aquest erm de posts. Que si faig un blog durant sis mesos, no fotem que el deixo estar a mitges tintes, home! (ho reconec, he tingut moltíssima mandra). Faig un escrit més aviat grosset per compensar.
Cabell
Doncs he passat les proves per fer Hair, el musical, amb l'institut!! S'ha muntat un tinglado de cal déu, i entre actors, gent que canta i toca instruments, decorat, disfresses i alguna cosa més que em deixo som unes 150 persones. Que no està malament, trobo jo. 150 alumnes ganàpies muntarem el pollastre de l'any als teatres durant una setmana sencera a mitjans d'abril. Per sort toco el teclat, i no hauré de cantar en danès. De moment assagem els dimecres, però algun cap de setmana intensiu també farem: són unes 24 cançons, podé que les tinguem sabudes totes, oi?
Temps
Fot cosa posar-se a pensar que ràpid que va el temps. O sigui, al principi ja corria, però ara és més aviat exagerat. Si ahir estàvem traient la decoració de Nadal i no havíem arribat ni a la meitat de l'intercanvi... ara ja falta l'esgarrifosa xifra de quatre mesets i mig. Què ha passat? Tampoc no he fet tantes coses des de llavors, carai! Ara que ja estic en la salsa, vull que tot plegat em duri, hòstipa! ("en la salsa" em refereixo a fer deures, parlar danès 100% i no fer pena, i aquestes coses). En fi, m'han passat com a dos mesos de cop i espero que els quatre i escaig que queden no em passin amb la mateixa rapidesa.
I tal
Doncs creia que en trauria molt de suc, de tant de temps sense posar res, com per explicar coses durant unes quantes parrafades. Però com deia abans, ara que estic "en la salsa" ja és com si no passéssin tantes coses dignes d'explicar. Vull dir, dubto que a la meva vida normal i corrent de català de soca-rel escrivís gaire sovint de les tonteries que em passen, perquè seria una vida (gairebé) normal, i no em diu res això d'escriure per escriure. I així és com em sento ara, ja molt poques coses són noves i ser creatiu al blog es torna força difícil. Suposo que és per això que la última temporada m'ha fet més aviat mandra. En fi, miraré de ser creatiu i posar alguna cosa interessant. Bona nit, cuquis!
Cabell
Doncs he passat les proves per fer Hair, el musical, amb l'institut!! S'ha muntat un tinglado de cal déu, i entre actors, gent que canta i toca instruments, decorat, disfresses i alguna cosa més que em deixo som unes 150 persones. Que no està malament, trobo jo. 150 alumnes ganàpies muntarem el pollastre de l'any als teatres durant una setmana sencera a mitjans d'abril. Per sort toco el teclat, i no hauré de cantar en danès. De moment assagem els dimecres, però algun cap de setmana intensiu també farem: són unes 24 cançons, podé que les tinguem sabudes totes, oi?
Temps
Fot cosa posar-se a pensar que ràpid que va el temps. O sigui, al principi ja corria, però ara és més aviat exagerat. Si ahir estàvem traient la decoració de Nadal i no havíem arribat ni a la meitat de l'intercanvi... ara ja falta l'esgarrifosa xifra de quatre mesets i mig. Què ha passat? Tampoc no he fet tantes coses des de llavors, carai! Ara que ja estic en la salsa, vull que tot plegat em duri, hòstipa! ("en la salsa" em refereixo a fer deures, parlar danès 100% i no fer pena, i aquestes coses). En fi, m'han passat com a dos mesos de cop i espero que els quatre i escaig que queden no em passin amb la mateixa rapidesa.
I tal
Doncs creia que en trauria molt de suc, de tant de temps sense posar res, com per explicar coses durant unes quantes parrafades. Però com deia abans, ara que estic "en la salsa" ja és com si no passéssin tantes coses dignes d'explicar. Vull dir, dubto que a la meva vida normal i corrent de català de soca-rel escrivís gaire sovint de les tonteries que em passen, perquè seria una vida (gairebé) normal, i no em diu res això d'escriure per escriure. I així és com em sento ara, ja molt poques coses són noves i ser creatiu al blog es torna força difícil. Suposo que és per això que la última temporada m'ha fet més aviat mandra. En fi, miraré de ser creatiu i posar alguna cosa interessant. Bona nit, cuquis!
dimarts, 5 de febrer del 2013
En resum... (6/11: Gener)
Una mica endarrerit (últimament el blog el porto una xic de baixa), però aquí està el perspicaç resumet mensual del que ha passat i deixat de passar a Silkeborg l'últim mes:
- La conclusió general és que l'hivern aquí és com un refredat de Nadal: el tens uns dies, després creus que se n'ha anat però et torna igualment. Aquí, tens una setmana de gel a la carretera, el dissabte et plou tot el dia i la neu es desglaça, però el diumenge torna a nevar fins al dilluns al migdia, i llavors fa calor i plou una mica i la neu està desfeta un altre cop a la tarda. Així anem fent.
-Per tant, al principi és maco i meravellós, però ara ja comença a cansar. Com diria cert monologuista argentí, "e'toy un poco cansado de apalear nieve".
-Això de posar-se les piles a l'institut danès és una mica cansat. Ara sí que he dit "va, a partir d'ara a totes!!". Que, de fet, és el que em deia cada cop que acabava unes vacances, per exemple, però aquest cop va més en sèrio, en plan d'entregar tots els exercicis i presentar-se a algun examen en danès a final de curs.
-Per cert, un altre punt genial del sistema educatiu danès: tot és molt a base de responsabilitat pròpia. Els deures i treballs estan penjats a internet, i tu ja saps què has d'entregar i quan. Si no ho fas, allà tu. Ningú no t'anirà el darrera i no et faràs pregar, però la nota depèn de tu.
-I ja de pas, faré una mena de TREC per l'institut, que dura uns 3-4 mesos i es diu SRO (d'aquest ja en faré un altre post)
-Aquest mes és el primer cop que he pogut dir: "Collons!! Ara ja em falta menys temps del que porto aquí", i t'agafa com un tremolor i acabes una mica escagallonat de com de ràpid passa el temps. Mare meva, de debò! Aviam com es desenvolupa els propers cinc mesos.
O de fet, menys de cinc mesos... la mare que em va parir!!
- La conclusió general és que l'hivern aquí és com un refredat de Nadal: el tens uns dies, després creus que se n'ha anat però et torna igualment. Aquí, tens una setmana de gel a la carretera, el dissabte et plou tot el dia i la neu es desglaça, però el diumenge torna a nevar fins al dilluns al migdia, i llavors fa calor i plou una mica i la neu està desfeta un altre cop a la tarda. Així anem fent.
-Per tant, al principi és maco i meravellós, però ara ja comença a cansar. Com diria cert monologuista argentí, "e'toy un poco cansado de apalear nieve".
-Això de posar-se les piles a l'institut danès és una mica cansat. Ara sí que he dit "va, a partir d'ara a totes!!". Que, de fet, és el que em deia cada cop que acabava unes vacances, per exemple, però aquest cop va més en sèrio, en plan d'entregar tots els exercicis i presentar-se a algun examen en danès a final de curs.
-Per cert, un altre punt genial del sistema educatiu danès: tot és molt a base de responsabilitat pròpia. Els deures i treballs estan penjats a internet, i tu ja saps què has d'entregar i quan. Si no ho fas, allà tu. Ningú no t'anirà el darrera i no et faràs pregar, però la nota depèn de tu.
-I ja de pas, faré una mena de TREC per l'institut, que dura uns 3-4 mesos i es diu SRO (d'aquest ja en faré un altre post)
-Aquest mes és el primer cop que he pogut dir: "Collons!! Ara ja em falta menys temps del que porto aquí", i t'agafa com un tremolor i acabes una mica escagallonat de com de ràpid passa el temps. Mare meva, de debò! Aviam com es desenvolupa els propers cinc mesos.
O de fet, menys de cinc mesos... la mare que em va parir!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)