dimecres, 13 de març del 2013

Detallets

A Dinamarca podrien substituir els homes del temps pel Sandro Rey (aquell endeví de pega que fa el paperina a la tele) i no passaria res. Ahir, per exemple: al matí hi ha boira a tot arreu, al migdia un sol que enamora, a la tarda comença a nevar i al vespre hi ha tempesta de neu. Avui, per sort, al matí feia solet i el xaval del camionet que dispersa la neu del camí s'havia llevat d'hora, per tant no me l'he fotut de camí cap a l'institut. Això sí, em sembla que encara falta una mica per poder dir primavera, ens ha deixat un paisatge nadalenc que fa enveja.

Però això m'ha recordat un dels momentets de plaer més grans dels últims mesos. Aquest post pretén ser una lliçó de vida, ja ho veureu. En el teu camí de la vida et trobaràs episodis de joia i plaer com per exemple la jam session a la que vaig anar el cap de setmana passat (molt guai, per cert, com en la que vaig participar en aquest post. Aquest cop, quedant-me a dormir al puestu i coneixent més la gent). Però aquests passatges són previstos; jo ja sabia un parell de setmanes abans, per exemple, que aquells dies m'ho passaria bomba.

Del que jo parlo són detallets petitons, però deliciosos. Espontanis, inesperats. Com un dia que vaig haver d'arribar uns 30 minutets abans a assaig amb el grup, perquè així em podien portar i m'estalviava el viatge en bici. Com que m'havia d'esperar, vaig anar a fer un volt al bosc del costat, ple de neu i ben bonic. Llavors, em va venir un impuls, un instint pur i humà, sortit de la meva essència: vaig dedicar-me aquest temps que em sobrava per buscar, dins del bosc, el millor raconet que mai hagués pogut imaginar...   i pixar a la neu. No només fer un riuet, sinó també seleccionar el racó adequat, prou amagat però prou obert, i va ser com un oooohh!! De debò, proveu-ho. Aneu un dia al bosc, passegeu un bon tros i busqueu el Racó (amb nom propi). I un cop allà pixeu una mica, i això és una delícia dels déus (si ets noia podé no tant, però els xicots ho gaudireu molt). I, com això, moltes altres coses que dius "quina parida, nano, no malgastaré temps en aquesta bestiesa", però que en realitat són una gran satisfacció sense ser realment gaire cosa. Prou lliçó de vida.

dijous, 7 de març del 2013

Mitges tintes

Estem a mitges tintes. La primavera ha vingut, però avui per exemple ha fet un vent brutal al matí i podé ve glaç al cap de setmana.Però per tota la resta, els camps van verdejant i el sol ja no ens fa un lleig. Avui no tenia la primera classe, i m'he llevat una miqueta més tard...  i ja havia sortit! Ueeeeeeeeno, ja és algu això.

Ja vaig entregar, a principis de setmana, el "ditxós" SRO. Que vindria a ser com un TREC, però més curt i en danès. Tries una de les dues assignatures de la teva línia d'estudis i et dónen un tema amb el que has de treballar, en què et concentres ja ho tries tu. Tens com a un mes per preparar-te, i en el següent et vas documentant i començant la feina (hehe he he). Fins i tot et dónen un parell de dies de festa a l'institut perquè puguis currar de valent, que és el període dijous-diumenge en el què tothom fot brot.

A banda del tema treball d'institut, aquest mes se'm gira feina. A primers d'abril toquem amb els Funkers (estem fent un debat intern per triar un nom millor) al Rampelys, una sala de concerts força guapa de Silkeborg. Però abans, a les vacances de Pasqua, gravarem un curt amb uns amics d'aquí que són directors amateurs de cine (però en sèrio, no com els vídeos frikis que jo acostumava a fer). Una tragèdia amorosa de la qual no puc revelar gaires detalls, perquè tampoc no en sé gaire. De fet, em van donar el paper de co-prota per les xolles, perquè després em diguin que tenir el cabell llarg no serveix per re.

I un cop acabat tot això, a mitjans d'abril, farem Hair a un teatre que està molt pepino. Estic com a teclat a la "Small Band", que vindria a ser la divisió musical a part de la Big Band. Ja veieu quin sentit de l'humor gasten els organitzadors, oi? O sigui que amb tot plegat ja tinc prou curro aquests dies. Que passaran volant, per cert, però això ja no em ve gaire de nou...

divendres, 1 de març del 2013

En resum... (7/11: Febrer)

1 de març. Avui és el primer dia del 2013 que a Dinamarca hem dit "collons, ja és primavera!". Però en lloc de poder gaudir del solano que feia a fora, he estat currant a dins amb un treball que m'ha ocupat tot ahir i tot avui (i probablement part de demà/demà passat també). Si ens han donat fins i tot dos dies de festa a l'institut per poder-lo acabar, casum dena! És una mena de TREC, però et dónen un tema de referència (en el meu cas, Pink Floyd - The Wall, que ha resultat ser una passada). A partir d'aquí, cadascú de la classe es concentra en la part que vulgui. M'ho estic passant molt molt bé fent aquest treball, però ha fet que m'hagués de quedar currant a casa en lloc d'anar fora a disfrutar del sol amb uns quants amics i unes quantes birres, to ca't els ous.

Per sort, de dies així ja en vindran. I abans de tornar-me a posar amb l'obra mestra del Roger Waters, escriuré el petit resumet del mes passat. Værsgo:

-Estic espantat. Em fa la pinta de que no parlo de res més, però és així, ras i curt: el temps em passa massa de pressa. Dels set mesos que porto aquí, la segona meitat m'ha durat tremendament poc en comparació amb la primera. Tinc massa coses per fer en aquests quatre mesos que em queden (que demà seran 3, ja vureu). Espero poder-les fer totes!

-Costa lo seu, eh, currar-s'ho del tot al gymnasium danès? Ara que fa força setmanes que vaig a totes a l'insti, deunidó! I encara sort que estic fent el treball gros ara, que si no hagués perdut un xic la pràctica de fotre brot a classe.

-Aviat tornarà a fer bo de debò un altre cop! Avui hem tingut el tast de primavera i hem dit "va, ja està!". Però encara queda camí per córrer per tornar al bon temps de quan vaig venir.

-Sé obrir cerveses amb el mòbil!!! Això em dóna el carnet virtual de "danès en tota regla, per la glòria de Thor". És la fita que m'enorgulleix més d'aquest últim mes.

-Paro, que si no no em concentraré mai en el TREC danès (o SRO, per anomenar-lo pel seu nom). Bona nit, cuquis!