dijous, 24 de juliol del 2014

A casa

21 de juliol,   14:20

Cinc trens i tretze hores separen Bonn de Silkeborg. A dos quarts de dues de la matinada he agafat el primer tren (que ja és tenir moral) i des de llavors que vaig fent camí.

A la frontera entre Alemanya i Dinamarca, he hagut d'agafar un bus. El conductor se m'ha dirigit en danès. Gairebé li faig un petó al front, al pobre home...

Sóc a l'estació de Skanderborg.  Justament és el lloc on em van venir a buscar els Nickelsen ara farà un parell d'anys. Tampoc no ha canviat gran cosa, no us penseu. Ara arriba l'últim tren que agafaré avui, cap a Silkeborg. Penso mirar per la finestra tota l'estona, recordant. I sentint-me com a casa un altre cop.
(sí, ara sí: hola, Dinamarca!!!)

*******

Bufa!!! Feia temps que no escrivia, eh!

Aquests dies estic vivint a la Cripta d'en Sune, en un poblet ben bonic a uns 20 quilòmetres de Silkeborg. El mes de juliol és molt important pels danesos...   és el mes en què tothom és de vacances :( :( :( per tant, no he pogut veure tothom qui volia. Però, per sort, encara hi ha molta gent que he pogut veure i visitar. Realment, em sento del tot com a casa. Tot està tal i com ho vaig deixar. He anat a saludar el venedor de kebabs, per exemple, i m'ha reconegut! I encara recordava el meu plat preferit ♡♡♡

Han estat uns dies plens de bicicleta, jocs de taula, pastissets danesos i tallers de cuina on la gent aprenia a fer pa amb tomàquet. Crec que és el que necessitava fer a Dinamarca: tornar, simplement per dir hola a la gent, per demostrar-los que encara els recordo, perquè ells em demostressin que encara sóc un d'ells, i per comprovar que tot és al seu lloc. Un any després.

Bona nit, cuquis, des de la terra dels vikinga un altre cop!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada